Fase 4. Implementació del pla: Activitat 1, 5è p.

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ:

NOM: La família. 

DATA: 09/04  

DURADA: 1h 

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Romin i Minche, alumnes de 5è de primària.

2. OBJECTIUS
1. Estudiar el vocabulari relacionat amb la família
2. Analitzar i comprendre petits texts que ajuden a l'estudi del vocabulari estudiat.
3. Relacionar el vocabulari après i aplicar-lo al context propi.
4. Dibuixar un arbre genealògic senzill

5. Treballar l'ortografia.

3. DESENVOLUPAMENT
Comença la sessió i es dóna la fitxa als dos alumnes explicant els exercicis ordenadament a mesura que es van resolent.
Exercici A:  Es presenta la fotografia/dibuix de la família d'una nena (Paula). En el primer exercici ens fa una descripció de la roba que porten els seus familiars a la imatgeo es tracta de que els alumnes endevinin el parentesc que tenen amb la Paula.
Exercici B: A partir de la resolució de l'exercici A, els alumnes han de completar unes frases amb el parentesc que té la Paula amb els seus familiars.
Exercici C. Es realitzen preguntes sobre la pròpia família. Han de contestar preguntes relacionades amb el nombre de persones amb les que viuen, quin parentesc tenen, els noms d'aquests, etc.
Exercici D. Es demana que es realitzi un dibuix senzill de l'arbre familiar. Per a facilitar la tasca realitzo el meu com a exemple.
Exercici E. Dicto un seguit de frases amb el vocabulari de la família estudiat.

4. RECURSlOS
Per a la confecció de la fitxa vaig prendre com a base algunes dels exercicis del material per a alumnat nouvingut. 

5. AVALUACIÓ i OBSERVACIONS

A. Avaluació de la sessió
A diferència de la sessió inicial, on van realitzar la fitxa de manera totalment individual (en diferents dies), aquesta la van fer conjuntament, de manera que en segons quins exercicis s'ajudaven en la ressolució dels exercicis. Crec que el fet de deixar que "s'ajudessin" va estar una decissió encertada, ja que, de les activitats que he pogut realitzar fins el moment podria afirmar que és amb la que s'han vist amb més dificultats.
Un dels motius lògics que fan comprendre aquestes dificultats és que molts dels familiars "propers": tiets, cosins, etc. no els coneixen o no els indentifiquen com a tal, ja queno viuen en la mateixa ciutat o país. Així doncs, s'entén que quan es pregunti "quants cosins tens" només sàpiguen dir els que viuen amb ells o amb els que tenen més relació. Aquestes dificultats es van manifestar, sobretot, a l'hora de fer el dibuix familiar.
Respecte al dictat comentar que van cometre bastants faltes relacionades amb la vocal neutra, majúscules/minúscules, b/v, lligaments de paraules, etc.

B. Avaluació del material
Crec que el fet d'oferir una imatge amb la família d'una alumna ha permès facilitar la tasca de ressolució i de la comprensió del vocabulari. Després, totes les preguntes anaven relacionades amb la primera, de manera que, tot i que s'entrebanquessin, amb l'ajuda que els vaig oferir i posant exemples, els alumnes van poder acabar bé la fitxa.

Fase 4. Implementació del pla. Activitat inicial

GRUP DE 3er d'ESO

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ

NOM: Funcions de primer grau. Activitat d'avaluació

DATA: 25/04  i 29/04

DURADA: 1h i 45'

LLOC: Aula de plàstica

PARTICIPANTS: Miguel i jo

DESTINATARIS: 6 alumnes de 3er d'ESO

2. OBJECTIUS 
1. Avaluar el grau d'assoliment sobre les funcions de primer grau.

3. DESENVOLUPAMENT

Es presenta una fitxa, a mode d'examen-control, amb un un problema que conté els conceptes principals treballats sobre el tema de les funcions de primer grau. Es tracta de que els alumnes apliquin els coneixements adquirits i que sàpiguen integrar allò que han après en aquest senzill problema. La ressolució de l'exercici és individual i el temps disponible per a la realització és d'una hora.  

4. RECURSlOS

Per a la ressolució del problema compten amb la fitxa de l'examen i podran fer ús de la calculadora si ho creuen necessari.

5. AVALUACIÓ

A. Avaluació de la sessió

Després d'haver realitzat el problema que vaig plantejar (25/04), en la següent sessió (29/04), en Miguel va procedir a realitzar la correció a la pissarra. Mentre els alumnes participaven en la correció i entre tots intentaven resoldre de nou l'exercici, jo vaig estar revisant els examens i anotant els resultats que van donar els alumnes segons si les respostes eren correctes o no. Els resultats els vaig recollir manualment en una taula com la següent:

PREGUNTA/ALUMNE	X1	X2	X3	X4	Y5	Y6
A	Correcte	Correcte	Correcte	Correcte	Plantejament erroni	Plantejament erroni
B	No s’ajusta a la pregunta	Incorrecta i no s’ajusta a la pregunta	Incorrecta	Correcte	Incorrecte	Incorrecte
C	Incorrecte	Correcte	Incorrecte	Correcte	Incorrecte	Incorrecte
D	Incorrecte	NC	Correcte	Correcte	Incorrecte	Incorrecte
E	Incorrecte	NC	Correcte	Correcte	Incorrecte	Incorrecte
F	Incorrecte	Correcte	Correcte	Correcte	Incorrecte	Incorrecte

Com es pot apreciar, dels 6 alumnes, només un dels nois va poder resoldre l'exercici complet correctament. Els altres tres nois del grup van plantejar bé el problema, però després van fallar (o no van saber contestar) en la majoria de les preguntes; d'altra banda, les dues noies del grup no van trobar l'equació del problema, i conseqüentment, van fallar la resta de les preguntes.

B. Avaluació del material

L'activitat pretenia que els alumnes integressin els conceptes treballats a partir d'un problema.  És possible que com que l'activitat tenia una estructura una mica diferent a la major part  dels exercicis que havien realitzat a classe, pogués haver estat un punt conflictiu per a la seva ressolució, però res impossible.

6. OBSERVACIONS

Després d'haver corregit els exàmens i d'haver assistit a la correcció grupal, es pot evidenciar que hi ha una manca d'interès important vers les classes i un insuficient estudi/treball a casa. Tot i haver treballat el tema durant moltes setmanes i d'haver realitzat múltiples exercicis, la major part dels alumnes no van saber respondre correctament a un problema senzill que resumia els 5 conceptes bàsics treballats a classe.
Com a punt a favor, sembla que l'explicació del professor va resultar aclaridora pels alumnes i es van mostrar atents durant la correcció de l'examen.

A continuació es pot veure l'examen/prova:

Autovaloració: Seguiment de les pràctiques

Després de dos mesos de l'inici del practicum 2 és un bon moment per a fer una revisió de la feina realitzada fins ara. En tot projecte és important fer un seguiment del desenvolupament i autoavaluar-se un/a mateix/a, tenint en compte els objectius plantejats i l'organització dels diferents elements. Així doncs, prenent com a model la rúbrica disponible en l'enunciat de la PAC2, que detalla les competències a assolir en el període de pràctiques, autoavaluaré el treball fet fins el moment.

AUTOVALORACIÓ (seguiment de les pràctiques)

Competències a assolir:

1. Capacitat per cercar, tot utilitzant fonts rigoroses, la informació teòrica i legislativa pròpia d'un àmbit concret d'intervenció psicopedagògica, per analitzar-la i relacionar els conceptes amb les característiques concretes del context de treball.

Autoavaluació: Fins ara totes les activitats plantejades i la metodologia a seguir es basen i compleixen la legislació vigent. 

2. Capactitat per elaborar i sintetitzar informació especialitzada (els fenòmens estudiats, les accions que se'n deriven, etc.), de forma clara i coherent, tot utilitzant els instruments específics habituals de l'àmbit professional, com ara informes i d'altres documents escrits.

Autoavaluació: Totes les proves, els informes i rúbriques creades per a avaluar els alumnes, han estat creats a partir de fonts rigoroses i bibliografia específica d'àmbit escolar i psicopedagògic i fins ara m'han permès registar i avaluar els diferents aspectes a tenir en compte en el context d'intervenció.

3. Capactitat per a analitzar i descriure les realitats complexes i els aspectes clau de l'activitat psicopedagògica que duu a terme una determinada institució en un àmbit d'intervenció, tot integrant els coneixements assolits en les assignatures cursades al llarg del programa.

Autoavaluació: Descric tot allò rellevant que succeeix en les meves pràctiques, donant detalls concrets, però potser em caldria fer més referències a la diferent terminologia conceptual treballada en altres assignatures. 

4. Capactitat per analitzar en profunditat una intervenció psicopedagògica concreta (habitualment portada a terme pel tutor del centre), no des d'una perspectiva individual, sinó aplicant un model d'anàlisi que afavoreixi la construcció del context a partir de la col·laboració amb altres- persones i professionals.

Autoavaluació: En l'anàlisi de la demanda (i en algunes de les publicacions que realitzaré més endavant) realitzo les intervencions del meu tutor amb els diferents grups i alumnes.  No obstant, tal i com he comentat anteriorment, caldria donar un caire més conceptual a les intervencions descrites. 

5. Capacitat per a adoptar un comportament ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional, tant pel que fa als plantejaments teòrics com a la pràctica psicopedagògica, tot respectant i aplicant els principis i les normes deontològiques de la professió.

Autoavaluació: Fins el moment he tingut present les diferents principis de la professió psicopedagògica i les meves intervencions han seguit un comportament ètic.

6. Capacitat per a elaborar, implementar i avaluar els projectes d'intervenció psicopedagògica que  s'adeqüin a les necessitats i les característiques específiques de les persones a les quals ha de recaure la intervenció proposada.

Autoavaluació: Penso que he realitzat un bon plantejament d'intervenció i que descric correctament, amb les argumentacions pertinents,  les diferents fases del treball. També es poden veure les diferents avaluacions i el seguiment constant del projecte, tot introduint els canvis i les modificacions que són necessàris segons el desenvolupament i les possibilitats del meu context d'intervenció. 

Fase 4: Implementació del pla: Activitat inicial 5è pr.

Ha passat ben bé un mes des que vaig començar la fase d'implementació del pla. Fins a dia d'avui he pogut realitzar una activitat inicial/exploració de coneixements amb cada grup d'alumnes (el de 5è de primària i el de 3er d'ESO), i quatre d'aprenentatge (treballant individualment i en parelles en alguna ocasió) amb el grup de 5è de primària. En aquesta publicació realitzaré una descripció de la primera activitat i sessions realitzades amb els alumnes de 5è utilitzant la plantilla proporcionada en l'enunciat de la PAC2. 

GRUP DE 5È DE PRIMÀRIA

A. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ

NOM: La recepta. Activitat inicial

DATA: 28/03 (Romin); 02/04 (Minche)

DURADA: 45'

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Romin i Minche

B. OBJECTIUS 

1. Llegir correctament, amb una bona entonació i respectant les puntuacions de textos senzills.

2. Comprendre textos senzills a partir de preguntes sobre aquests.

C. DESENVOLUPAMENT

Es presenta una fitxa amb una recepta de cuina. Per a realitzar-la els alumnes van haver de llegir els ingredients, l'elaboració i les preguntes de comprensió en veu alta. Per a respondre a les preguntes, havien de tornar a rellegir el text per a poder trobar la informació.

D. RECURSlOS

Per a l'elaboració de la fitxa vaig utilitzar la següent recepta de cuina.

F. AVALUACIÓ

A. Avaluació de la sessió

De les sessions, que vaig realitzar individualment a cadascun dels alumnes, vaig obtenir resultats i sensacions molt similars.

En el cas del Romin, aquest va manifestar més dificultats a l'hora de comprendre el text i buscar la informació. En el cas de la Minche, va tenir més entrebancs a l'hora d'entendre el vocabulari, però no va haver-hi tants problemes per a respondre a les preguntes.

En tots dos casos vaig haver d'ajudar a rellegir el text i de donar pistes a l'hora de trobar les respostes d'algunes preguntes (així com també a explicar algunes de les paraules del text que no entenien). 

B. Avaluació del material

D'acord amb la taula-rúbrica de la publicació anterior faré un breu resum del material utilitzat. Respecte a si l'activitat ajuda als alumnes a aconseguir les fites d'aprenentatge, penso que és una tasca senzilla, on el principal inconvenient que poden trobar-se és amb algunes de les paraules del vocabulari. Com que l'activitat tenia una estructura senzilla i coherent, penso que en els dos casos (els dos alumnes), van trobar l'activitat amena i dinàmica, i que la imatge i la disposició dels elements (amb guions i números) va facilitar la realització d'aquesta.

6. OBSERVACIONS

Els alumnes van respondre correctament a l'activitat plantejada, mostrant interès i atenció en la seva realització. Les dificultats que van tenir, com ja he comentat, les vaig poder solventar fàcilment.

Fase 3: Recerca i elaboració de propostes i recursos didàctics

la

Tal i com ja vaig explicar en el pla de treball, la tercera fase de recerca i elaboració de propostes didàctiques es desenvoluparà durant tot el període de la implementació del pla (d'intervencions), ja que depenent de la resposta dels alumnes, dels objectius pensats i del moment en el que es trobin del pla, el material variarà en la seva estructura, finalitat, etc.

Després d'haver detectat les necessitats dels dos grups d'alumnes i d'arribar a un acord amb el meu tutor, les fonts principals de recerca de material per a l'elaboració seran les següents:

Pel grup de 5è de primària utilitzaré com a base un seguit de quaderns de treball per a facilitar l'aprenentatge del català dirigit als alumnes nouvinguts. A partir d'aquest material, seleccionaré algunes de les activitats per a confeccionar les fitxes a treballar, d'altres les modificaré (ampliant-les o sintetitzant-les), o bé només agafaré algunes idees per a elaborar les meves pròpies, tot segons les necessitats dels alumnes.

L'enllaç dels quaders de treball és pot veure aquí.

Pel grup de 3er d'ESO, utilitzaré com a base el material que fa servir el meu tutor en l'àrea de matemàtiques i plantejaré activitats i petites proves que tinguin una coherència amb aquest material.

Per tal de registrar la utilitat del material, faré servir la rúbrica que presentaré a continuació, confeccionada a partir del material següent:

Tapia, J.A ; Montero, I. (2001) Orientación motivacional y estrategias motivadoras en el aprendizaje escolar. Barcelona Alianza. Capítol de llibre .En C.Coll, J. Palacios y A. Marchesi (comps.) Desarrollo Psicológico y educación. 2. Psicologia de la educación escolar. Madrid: Alianza. (pp. 259- 307)

 Miras, M. (2001). Afectos, emociones, atribucions y expectativas: el sentido del aprendizaje escolar. En C. Coll, J. Palacios y A. Marchesi (comps.) Desarrollo Psicológico y educación. 2. Psicologia de la educación escolar (pp. 309-329). Barcelona: Alianza.

Fase 2: Presa d'acords amb el tutor i concreció d'objectius

Una vegada realitzades les proves de diagnosi i coneixença dels alumnes i d'haver detectat les dificultats d'aquests, i tenint en compte les possibilitats de treball amb cada grup, vaig poder arribar a un acord amb el tutor de com seria la meva intervenció amb els alumnes.

Amb el grup de 5è de primària la meva intervenció serà/és més directa i oberta. Això vol dir que  el ritme de treball de la parella d'alumnes el podré portar jo, proposant i creant les meves pròpies activitats inspirades en altres materials (facilitats pel tutor o de pròpia recerca o collita), i que puguin servir-me per a poder treballar i assolir els objectius proposats.  A continuació es pot veure el guió de treball que vaig acordar amb el grup de 5è de primària:

GUIÓ DE TREBALL GRUP: 5è PRIMÀRIA

OBJECTIUS

• Aprendre l’abecedari català
• Llegir correctament, amb una bona entonació i respectant les puntuacions de textos senzills.
• Aprendre vocabulari de contextos i situacions quotidianes.
• Comprendre textos senzills a partir de preguntes sobre aquests.
• Treballar l’escriptura a partir de dictats sobre el vocabulari treballat per a superar les dificultats que presenten: omissió de lletres, susbstitució de lletres per unes altres, vocals neutres, addició de lletres, lligaments de paraules, etc.

ACTIVITATS

• txes de vocabulari: a partir d'imatges, de mots encreuats, de jocs, etc.
• Lectura i comprensió de textos.
• Escriptura de petits textos a partir de petites naraccions o dictats.

METODOLOGIA I TEMPORALITZACIÓ

Es combinarà tant el treball individual com en parelles. Des del 02-04 fins a l’acabament de practiques.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

• Resultat de la realització de proves TALEC al final de la intervenció.
• Resultat de les activitats d’aprenentatge i les activitats d’avaluació de les activitats que es van realitzant d’acord amb els objectius proposats.

Respecte el grup de 3er d'ESO, tal i com vaig comentar, la meva participació dependrà del desenvolupament del currículum marcat pel curs. Així doncs, les intervencions hauran de ser més "tancades". Això vol dir que podré proposar activitats que reforcin els continguts, però sempre  molt similars i d'acord amb les activitats d'aprenentatge que vagi marcant el tutor, i que el ritme de treball del grup seguirà recaient principalment sobre el meu tutor.

A continuació es pot veure el guió de treball marcat amb el grup de 3er d'ESO:

GUIÓ DE TREBALL: GRUP 3er d'ESO

OBJECTIUS

• Treballar els conceptes donats a classe a partir d'exercicis que reforcin la lliçó.
• Comprendre problemes senzills relacionats amb el temari donat.
• Fomentar bons hàbits de treball i d'estudi a casa.
• Motivar a l'alumnat a partir de la participació activa i d'activitats més participatives.

METODOLOGIA I TEMPORALITZACIÓ

Es combinarà tant el treball individual i el col·lectiu. Des del 22-04 fins a l’acabament de practiques.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

• Resultat de la realització de proves de matemàtiques que mesurin el grau d'assoliments dels temari donat.
• Resultat de les activitats d’aprenentatge i les activitats d’avaluació de les activitats que es van realitzant d’acord amb els objectius proposats.

Fase 1. Coneixença i anàlisi de la demanda. Grup 3er d'E.S.O.

En la publicació anterior vaig mencionar que em vaig trobar amb una primera "barrera" amb un dels grups amb els que tinc pensat intervernir (el grup de 3er d'E.S.O.). Donat que es troben en un moment avançat del curs i que han de seguir el mateix programa de matemàtiques (encara que a un ritme més pausat) que la resta dels seus companys, serà difícil seguir amb el propòsit que m'havia marcat: realitzar proves d'avaluació inicial, de coneixença i preparar activitats per a reforçar les seves dificultats. 

No obstant, després d'haver parlat amb el meu tutor, vam arribar a l'acord de que la meva intervenció podria ser possible, però que hauria de seguir el ritme que està marcat pel programa i per les activitats que venen marcades. Així doncs, tot i que pugui plantejar activitats reforçadores d'aquells punts on els alumnes tenen problemes. hauran d'estar totalment relacionades amb el temari que segueixen en cada moment.

Donada aquesta situació i veient que durant les primeres sessions em seria impossible intervenir directament (ja que el meu tutor havia d'acabar amb el temari proposat) i que tampoc podria passar cap test (raven) o prova de matemàtiques per a avaluar el nivell, vaig pensar que la meva fase de coneixença la realitzaria mitjantçant la observació directa a l'aula a partir d'una taula/rúbrica.

Abans de presentar la rúbrica que em va servir de suport per anar anotant l'estil d'aprenentatge dels alumnes, faré una petita descripció de les característiques generals de les sessions de matemàtiques amb el grup de 3er d'ESO.

1. Descripció de la situació d'observació

Les sessions de matemàtiques que he pogut observar tenen lloc els dimarts i els divendres després del pati (11.30-12.30). Es realitzen en dues aules diferents, segons la disponibilitat d'aules buides. La classe del dimarts es realitza en l'aula de plàstica, una aula amb un espai molt ampli, amb lluminositat i taules dobles on poden treballar dos alumnes en cadascuna; la classe del divendres es realitza en una aula de 2n d'E.S.O, una aula més petita que l'anterior. 

En les dues aules, el mestre es situa en la taula del professor i imparteix la classe d'aquesta i des de la pissarra, on realitza les explicacions i els exercicis. Els sis alumnes (quatre noies i dues noies) es situen a les taules properes al mestre, per tal de poder seguir amb més facilitat les explicacions.

2. Descripció de les sessions 

De les 6 sessions a les que he asistit, totes han estat d'activitat única per a tots els alumnes (mateixos exercicis amb el mateix nivell d'aprofundiment), on s'han treballat les funcions de primer grau: la tipologia d'aquestes (constants, afins), estudi de les variables i de termes (pendent, ordenada a l'origen, imatge, antiimatge) i la representació gràfica d'aquestes.

L'estructura de les classes era sempre la mateixa: El professor llegia els apunts (un fulls que recollien teoria i exercicis) i explicava la lliçó, alhora que posava diferents exemples. El mestre demandava als alumnes la comprensió d'aquests preguntant conceptes i animant-los a que participessin amb la resolució dels exemples a la pissarra.

Després d'haver explicat la teoria corresponent i de posar exemples, cada dia havien de fer alguns exercicis de deures que al dia següent passaven a corregir entre tots. Com que sorgien bastants dificultats, el professor preguntava a cadascun dels alumnes si podia participar en la resolució d'aquests; així doncs, les classes tenen un caràcter col·lectiu i participatiu.

En la taula següent podeu veure com he recollit el treball realitzat per cada alumne, a partir d'una sèrie d'ítems, en relació als seu estil d'aprenentatge. Els alumnes X1, X2, X3 X5 sóm nois i Y5 Y6 noies:

3. Observacions i reflexions personals

Tal i com es pot veure, la dinàmica general de les classes no és gaire bona. Tot i que el professor s'esforça per a que parin atenció i assimilin bé el contingut a partir de diferents exercicis, exemples, etc., l'actitud general és molt passiva. Només un d'ells (X1) té una actitud correcta, la resta o bé no porta el material o els deures fets, xerra a classe, es distreu, etc.

Aquesta actitud afecta negativament al desenvolupament de les classes, ja que dificulta poder avançar temari perquè no s'ha assimilat prou bé l'anterior i cal tornar a explicar allò que ja s'hauria d'haver après. A més, crea un ambient tens entre professor i alumnes, donat que la manca d'interés porta al tutor a estar de mal humor i tens amb els alumnes.