Fase 4. Implementació del pla: Activitat 3, 5èp.

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ:

NOM: El cos

DATA: 06/05  

DURADA: 1h 

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Romin i Minche, alumnes de 5è de primària.

2. OBJECTIUS
1. Estudiar el vocabulari relacionat amb el cos
2. Lletrejar paraules i repassar l'abecedari
3. Relacionar el vocabulari après i aplicar-lo a partir d'un dibuix.
4. Classificar les paraules segons el nombre de síl·labes.

5. Fer descripcions de persones a partir d'un dibuix utilitzant el vocabulari après.

3. DESENVOLUPAMENT
Comença la sessió i es dóna la fitxa als dos alumnes explicant els exercicis ordenadament. 
Exercici 1:  Es presenta una imatge en la que surten un home, una dona i una cara amb un seguit de fletxes que van a parar a diferents parts del cos. Es tracta de que relacionin les fletxes amb una llista de noms que indiquen les diferents parts del cos.
Exercici 2: Es tracta de lletrejar algunes de les paraules de l'exercici anterior, relacionades amb diferents parts del cos.
Exercici 3. En aquest exercici els alumnes hauran de separar en síl·labes algunes de les paraules que han treballat anteriorment i classificar-les segons si son d'una, dues o tres síl·labes. 
Exercici 4. Es demana que es realitzin dos dibuixos a partir de la descripció de la cara de dues persones. 
Exercici 5. En l'últim exercici, els alumnes hauran de realitzar la descripció a partir d'uns dibuixos.

4. RECURSlOS
Per a la confecció de la fitxa vaig prendre com a base algunes dels exercicis del material per a alumnat nouvingut. 

5. AVALUACIÓ i OBSERVACIONS

A. Avaluació de la sessió i del material

Aquesta sessió va resultar una mica més dinàmica que l'anterior, en part, perquè la dificultat dels exercicis era més baixa. Respecte el primer exercici, els dos alumnes van realitzar-lo ràpidament, identificant cada part del cos sense problemes. El segon exercici el van fer al mateix temps, lletrejant una paraula cadascun; d'aquesta manera era una mica més dinàmic i permetia que paressin atenció al que deia el seu company. La separació de síl·labes va ser l'activitat que més els va agradar, ja que podien "picar" de mans, una "tècnica" que els permetia identificar més fàcilment les paraules.
Per acabar, els dos últims exercicis consistien en la descripció de persones. Amb el primer no van tenir major problemes, inclús els va resultar molt amè ja que havien d'interpretar una descripció escrita i fer un dibuix, com si fos un joc. I en l'últim havien de seguir el procediment contrari, és a dir, descriure a uns personatges a partir d'una imatge. Aquí els vaig haver d'ajudar una mica a partir d'un exemple i explicant les pautes que havien de seguir a l'hora de fer la descripció.
Així doncs, després de posar com a exemple el primer dels tres personatges, tot donant indicacions de com s'havia de fer  (primer descriure el cabell, després el nas, les orelles..), van fer els altres dos personatges  "copiant" la primera estructura.
Penso que el més interessant de la sessió, i allò en el que vaig voler indicir més, va ser en la necessitat de seguir una sèrie de pautes a l'hora de realitzar un exercici d'aquesta tipologia. No obstant, aixó es pot aplicar en totes les activitats, ja que la lectura, la comprensió i el seguiment d'un cert "ordre" és quelcom bàsic en el que insistir quan ens trobem davant d'una activitat d'aprenentatge, i més quan ens trobem amb nens/es que presenten dificultats en una matèria concreta.

Fase 4. Implementació del pla: Activitat 2, 5èp.

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ:

NOM: La ciutat

DATA: 07/05  

DURADA: 1h 

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Romin i Minche, alumnes de 5è de primària.

2. OBJECTIUS
1. Estudiar el vocabulari relacionat amb la ciutat
2. Analitzar i comprendre petits texts que ajuden a l'estudi del vocabulari estudiat.
3. Treballar els temps verbals: passat, present i futur
4. Separar frases correctament

5. Treballar l'ortografia.

3. DESENVOLUPAMENT
Comença la sessió i es dóna la fitxa als dos alumnes explicant els exercicis ordenadament a mesura que es van resolent.
Exercici 1:  Es presenta la fotografia/dibuix d'una ciutat i uns noms sota d'ella.  L'objectiu de l'activitat és que relacionin cada nom amb la imatge que li correspon dins la gran fotografia. 
Exercici 2: Els alumnes han de completar unes frases amb el vocabulari de la ciutat que han utilitzat en la imatge anterior.  
Exercici 3. Sobre les paraules de l'activitat anterior, es tracta de que els nens diguin oralment de quin gènere són. 
Exercici 4. Es tracta de que els alumnes completin dos quadres en el que es treballen els verbs en els temps següents: passat, present i futur. En el primer quadre només es tracta de posar la primera persona del singular de les paraules que s'indiquen (donant com a pista una d'elles), en l'altre quadre es dóna solucionat la primera persona del singular d'una paraula i els alumnes hauran de completar el quadre amb la resta de persones.
Exercici 5. En aquest exercici es donen unes frases amb totes les lletres lligades. Es tracta de que separin les paraules correctament.
Exercici 6.  Es presenta un petit text on es descriu una ciutat. Els alumnes l'hauran de llegir en veu alta i contestar les preguntes de comprensió.

4. RECURSlOS
Per a la confecció de la fitxa vaig prendre com a base algunes dels exercicis del material per a alumnat nouvingut. 

5. AVALUACIÓ i OBSERVACIONS

A. Avaluació de la sessió

Tant en Romin com la Minche van tenir dificultats en la resolució d'aquesta fitxa. Gran part del vocabulari de la ciutat el desconeixien o dubtaven molt; en el cas de la Minche és comprensible, ja que aquest serà el segon any que porta estudiant a Catalunya, però en el cas d'en Romin s'evidencia la manca d'ús del català (tant a l'escola i a casa) i s'evidencia la necessitat d'un treball més profund, com ara a partir de lectures de reforç a cas. Una altra activitat on  van presentar bastants entrebancs va ser en la tercera, la d'identificar si les paraules són en masculí o en femení. Tot i ser el segon cop que realitzem aques tipus d'exercici, van cometre algunes errades. No obstant, després de fer una breu explicació sembla que ho van entendre perquè en finalitzar l'exercici els hi vaig preguntar de nou.
En relació a l'activitat 4, la dels temps verbals, és on van tenir una major problemàtica. Tot i que vaig fer ús d'alguna estratègia (posar els verbs en frases per a que ells l'acabessin de completar), va resultar molt complicat que terminar l'exercici.
Per últim,  els dos últims exercicis, el de comprensió i el de separar síl·labes, els van poder resoldre correctament sense cap ajuda.

B. Avaluació del material

Penso que aquesta fitxa, va resultar una mica llarga pels alumnes, ja que van tenir dificultats per a resoldre els exercicis (sobretot el dels verbs), i fins i tot, en el cas del Romin no va ser possible acabar-la.
De cara a properes intervencions hauré de tenir en compte de proporcionar més ajudes i alguns exemples en la mateixa fitxa per a poder facilitar una mica la resolució d'aquests. No obstant, les majors dificultats les van poder resoldre, donat que el meu suport és constant durant la realització. Aquest tipus d'ajudes crec que són essencials en aquests casos, i que potencien el desenvolupament de l'alumne, que moltes vegades "es desanima" quan es troba amb un petit entrebanc.

Fase 4. Altres intervencions: Com tractar l'absenstisme escolar.

Tot i que no forma part del meu pla d'intervenció per a aquest practicum 2, des de l'inici del primer període a l'escola, he estat assistint a les classes de matemàtiques d'un grup de 1er d'E.S.O. amb dificultats en aquesta matèria. Com és d'esperar, les necessitats de cada un dels alumnes són diferents, ja que no tots parteixen de la "mateixa situació". És a dir, tot i que no hi ha tanta diferència entre el nivell de matemàtiques que poden tenir entre ells, hi ha alguns alumnes que no arriben als objectius que se'ls exigeix al curs, bé perquè presenten un trastorn diagnosticat (TDAH, dislèxia i d'altres discapacitats relacionades amb el nivell de desenvolupament físic y psíquic), o bé perquè tenen un dèficit d'atenció (sense trastorn) o bé per un problema d'bsentisme escolar.

Així doncs, durant aquestes dues hores setmanals, on hi ha un mestre que dóna la classe de matemàtiques, el meu tutor i jo ens dediquem a donar-li suport i a treballar amb els alumnes que "els hi costa" més treballar. Normalment acostumo a ajudar als alumnes amb TDAH, i al noi amb el problema d'absentisme escolar.

Centrant-me en el cas de l'alumne que presenta absentisme escolar, durant totes les meves intervencions, he pogut observar que és un dels nois que té menys dificultats per a resoldre els exercicis de matemàtiques; raona i fa els càlculs ràpidament, però no treballa si no s'està pedent d'ell i no mostra interès pel que està fent. En una de les sessions de la setmana passada li vaig preguntar quines expectatives de futur tenia, (ja que em va comentar que no li agradava anar a l'escola), i em va contestar: " ja em buscaré la vida treballant en la parada ambulant dels meus pares venent roba". Li vaig insistir que per a treballar en qualsevol feina, necessitava tenir uns mínims coneixements, i sobretot matemàtics per a fer els comptes bé, ja que sinó li "prendrien el pèl". Sembla que les meves paraules li van servir per a reflexionar mínimament, ja que sempre que treballo amb ell es mostra receptiu realitza les tasques encomenades. No obstant, seria necessari que tant la família com el professorat prenguessin mesures amb aquest alumne, ja que la seva assistència "perilla" de cara als pròxims cursos.

Havent exposat el cas de la meva escola de pràctiques, en aquesta entrada m'agradaria fer esment d'algunes propostes d'actuació des de l'aula (recollides en el Projecte de Convivència i èxit educatiu pel Departament d'Ensenyament) que s'haurien de tenir en compte quan ens trobem amb la problemàtica d'absentisme escolar. En els casos d'absentisme escolar hauríem de:

- Motivar explícitament l’assistència a classe des de l’acció tutorial.

- Implicar els companys de classe i el professorat en la valoració de la importància de l’assistència     a l’aula.

- Fomentar que les tutories i els equips docents esdevinguin l’espai per a l’acompanyament      acadèmic personal i social de l’alumnat i les seves famílies.

- Aplicar metodologies inclusives per atendre tota la diversitat (treball cooperatiu, grups interactius   aprenentatge dialògic, treball per projectes, aprenentatge servei…).

- Dissenyar continguts més propers a les necessitats específiques del conjunt de l’alumnat per tal    d’augmentar-ne l’interès per l’aprenentatge.

-Adaptar determinats continguts curriculars per tal de donar resposta, d'una manera  individualitzada, a les necessitats de l’alumnat absentista, procurant que participi i  s’impliqui en  el procés formatiu.

- Recollir l’assistència diària de l’alumnat i fer-ne un registre setmanal, per tal de permetre la  intervenció immediata en el moment de detectar situacions d’absentisme escolar.

- Elaborar i aplicar un registre acumulatiu de les absències amb informacions quantitatives i    qualitatives (causes, circumstàncies, processos) per grup-classe que permetin el seguiment de  l’alumnat.

- Desenvolupar actuacions d’acollida per a l’alumnat que s’incorpora al centre després
 d’un període d’absentisme.

A continuació també deixo l'enllaç al Pla de l'absentisme escolar a Barcelona. Un document on es proposen un seguit d'actuacions que pretenen coordinar els diferents agents educatius per a tractar l'absentisme ecolar:

http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/05_absentisme/pla_absentisme/0_Pla_Absentisme_actualitzat_juliol_2013_01.pdf

Fase 4. Implementació del pla: Activitat 1, 5è p.

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ:

NOM: La família. 

DATA: 09/04  

DURADA: 1h 

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Romin i Minche, alumnes de 5è de primària.

2. OBJECTIUS
1. Estudiar el vocabulari relacionat amb la família
2. Analitzar i comprendre petits texts que ajuden a l'estudi del vocabulari estudiat.
3. Relacionar el vocabulari après i aplicar-lo al context propi.
4. Dibuixar un arbre genealògic senzill

5. Treballar l'ortografia.

3. DESENVOLUPAMENT
Comença la sessió i es dóna la fitxa als dos alumnes explicant els exercicis ordenadament a mesura que es van resolent.
Exercici A:  Es presenta la fotografia/dibuix de la família d'una nena (Paula). En el primer exercici ens fa una descripció de la roba que porten els seus familiars a la imatgeo es tracta de que els alumnes endevinin el parentesc que tenen amb la Paula.
Exercici B: A partir de la resolució de l'exercici A, els alumnes han de completar unes frases amb el parentesc que té la Paula amb els seus familiars.
Exercici C. Es realitzen preguntes sobre la pròpia família. Han de contestar preguntes relacionades amb el nombre de persones amb les que viuen, quin parentesc tenen, els noms d'aquests, etc.
Exercici D. Es demana que es realitzi un dibuix senzill de l'arbre familiar. Per a facilitar la tasca realitzo el meu com a exemple.
Exercici E. Dicto un seguit de frases amb el vocabulari de la família estudiat.

4. RECURSlOS
Per a la confecció de la fitxa vaig prendre com a base algunes dels exercicis del material per a alumnat nouvingut. 

5. AVALUACIÓ i OBSERVACIONS

A. Avaluació de la sessió
A diferència de la sessió inicial, on van realitzar la fitxa de manera totalment individual (en diferents dies), aquesta la van fer conjuntament, de manera que en segons quins exercicis s'ajudaven en la ressolució dels exercicis. Crec que el fet de deixar que "s'ajudessin" va estar una decissió encertada, ja que, de les activitats que he pogut realitzar fins el moment podria afirmar que és amb la que s'han vist amb més dificultats.
Un dels motius lògics que fan comprendre aquestes dificultats és que molts dels familiars "propers": tiets, cosins, etc. no els coneixen o no els indentifiquen com a tal, ja queno viuen en la mateixa ciutat o país. Així doncs, s'entén que quan es pregunti "quants cosins tens" només sàpiguen dir els que viuen amb ells o amb els que tenen més relació. Aquestes dificultats es van manifestar, sobretot, a l'hora de fer el dibuix familiar.
Respecte al dictat comentar que van cometre bastants faltes relacionades amb la vocal neutra, majúscules/minúscules, b/v, lligaments de paraules, etc.

B. Avaluació del material
Crec que el fet d'oferir una imatge amb la família d'una alumna ha permès facilitar la tasca de ressolució i de la comprensió del vocabulari. Després, totes les preguntes anaven relacionades amb la primera, de manera que, tot i que s'entrebanquessin, amb l'ajuda que els vaig oferir i posant exemples, els alumnes van poder acabar bé la fitxa.

Fase 4. Implementació del pla. Activitat inicial

GRUP DE 3er d'ESO

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ

NOM: Funcions de primer grau. Activitat d'avaluació

DATA: 25/04  i 29/04

DURADA: 1h i 45'

LLOC: Aula de plàstica

PARTICIPANTS: Miguel i jo

DESTINATARIS: 6 alumnes de 3er d'ESO

2. OBJECTIUS 
1. Avaluar el grau d'assoliment sobre les funcions de primer grau.

3. DESENVOLUPAMENT

Es presenta una fitxa, a mode d'examen-control, amb un un problema que conté els conceptes principals treballats sobre el tema de les funcions de primer grau. Es tracta de que els alumnes apliquin els coneixements adquirits i que sàpiguen integrar allò que han après en aquest senzill problema. La ressolució de l'exercici és individual i el temps disponible per a la realització és d'una hora.  

4. RECURSlOS

Per a la ressolució del problema compten amb la fitxa de l'examen i podran fer ús de la calculadora si ho creuen necessari.

5. AVALUACIÓ

A. Avaluació de la sessió

Després d'haver realitzat el problema que vaig plantejar (25/04), en la següent sessió (29/04), en Miguel va procedir a realitzar la correció a la pissarra. Mentre els alumnes participaven en la correció i entre tots intentaven resoldre de nou l'exercici, jo vaig estar revisant els examens i anotant els resultats que van donar els alumnes segons si les respostes eren correctes o no. Els resultats els vaig recollir manualment en una taula com la següent:

PREGUNTA/ALUMNE	X1	X2	X3	X4	Y5	Y6
A	Correcte	Correcte	Correcte	Correcte	Plantejament erroni	Plantejament erroni
B	No s’ajusta a la pregunta	Incorrecta i no s’ajusta a la pregunta	Incorrecta	Correcte	Incorrecte	Incorrecte
C	Incorrecte	Correcte	Incorrecte	Correcte	Incorrecte	Incorrecte
D	Incorrecte	NC	Correcte	Correcte	Incorrecte	Incorrecte
E	Incorrecte	NC	Correcte	Correcte	Incorrecte	Incorrecte
F	Incorrecte	Correcte	Correcte	Correcte	Incorrecte	Incorrecte

Com es pot apreciar, dels 6 alumnes, només un dels nois va poder resoldre l'exercici complet correctament. Els altres tres nois del grup van plantejar bé el problema, però després van fallar (o no van saber contestar) en la majoria de les preguntes; d'altra banda, les dues noies del grup no van trobar l'equació del problema, i conseqüentment, van fallar la resta de les preguntes.

B. Avaluació del material

L'activitat pretenia que els alumnes integressin els conceptes treballats a partir d'un problema.  És possible que com que l'activitat tenia una estructura una mica diferent a la major part  dels exercicis que havien realitzat a classe, pogués haver estat un punt conflictiu per a la seva ressolució, però res impossible.

6. OBSERVACIONS

Després d'haver corregit els exàmens i d'haver assistit a la correcció grupal, es pot evidenciar que hi ha una manca d'interès important vers les classes i un insuficient estudi/treball a casa. Tot i haver treballat el tema durant moltes setmanes i d'haver realitzat múltiples exercicis, la major part dels alumnes no van saber respondre correctament a un problema senzill que resumia els 5 conceptes bàsics treballats a classe.
Com a punt a favor, sembla que l'explicació del professor va resultar aclaridora pels alumnes i es van mostrar atents durant la correcció de l'examen.

A continuació es pot veure l'examen/prova:

Fase 4: Implementació del pla: Activitat inicial 5è pr.

Ha passat ben bé un mes des que vaig començar la fase d'implementació del pla. Fins a dia d'avui he pogut realitzar una activitat inicial/exploració de coneixements amb cada grup d'alumnes (el de 5è de primària i el de 3er d'ESO), i quatre d'aprenentatge (treballant individualment i en parelles en alguna ocasió) amb el grup de 5è de primària. En aquesta publicació realitzaré una descripció de la primera activitat i sessions realitzades amb els alumnes de 5è utilitzant la plantilla proporcionada en l'enunciat de la PAC2. 

GRUP DE 5È DE PRIMÀRIA

A. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ

NOM: La recepta. Activitat inicial

DATA: 28/03 (Romin); 02/04 (Minche)

DURADA: 45'

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Romin i Minche

B. OBJECTIUS 

1. Llegir correctament, amb una bona entonació i respectant les puntuacions de textos senzills.

2. Comprendre textos senzills a partir de preguntes sobre aquests.

C. DESENVOLUPAMENT

Es presenta una fitxa amb una recepta de cuina. Per a realitzar-la els alumnes van haver de llegir els ingredients, l'elaboració i les preguntes de comprensió en veu alta. Per a respondre a les preguntes, havien de tornar a rellegir el text per a poder trobar la informació.

D. RECURSlOS

Per a l'elaboració de la fitxa vaig utilitzar la següent recepta de cuina.

F. AVALUACIÓ

A. Avaluació de la sessió

De les sessions, que vaig realitzar individualment a cadascun dels alumnes, vaig obtenir resultats i sensacions molt similars.

En el cas del Romin, aquest va manifestar més dificultats a l'hora de comprendre el text i buscar la informació. En el cas de la Minche, va tenir més entrebancs a l'hora d'entendre el vocabulari, però no va haver-hi tants problemes per a respondre a les preguntes.

En tots dos casos vaig haver d'ajudar a rellegir el text i de donar pistes a l'hora de trobar les respostes d'algunes preguntes (així com també a explicar algunes de les paraules del text que no entenien). 

B. Avaluació del material

D'acord amb la taula-rúbrica de la publicació anterior faré un breu resum del material utilitzat. Respecte a si l'activitat ajuda als alumnes a aconseguir les fites d'aprenentatge, penso que és una tasca senzilla, on el principal inconvenient que poden trobar-se és amb algunes de les paraules del vocabulari. Com que l'activitat tenia una estructura senzilla i coherent, penso que en els dos casos (els dos alumnes), van trobar l'activitat amena i dinàmica, i que la imatge i la disposició dels elements (amb guions i números) va facilitar la realització d'aquesta.

6. OBSERVACIONS

Els alumnes van respondre correctament a l'activitat plantejada, mostrant interès i atenció en la seva realització. Les dificultats que van tenir, com ja he comentat, les vaig poder solventar fàcilment.