Fase 6. Avaluació final. Grup 5è

Com a darrera entrada sobre les sessions de pràctiques disposaré a continuació un quadre que permet recollir l'última de les proves que vaig realitzar amb els alumnes de 5è de primària. Es tracta de la mateixa prova " Test d'anàlisi de lectura i escriptura en català" (T.A.L.E.C) que van fer a l'inici de les pràctiques, i que em va servir per a detectar les dificultats que tenien els alumnes i per a programar les meves fitxes i sessions. 

Com es pot observar, en el quadre apareixen descrites les dificultats dels alumnes en els diferents nivells que permet avaluar la prova: lectura, comprensió i escriptura. En l'última fila també es poden llegir algunes de les observacions que he fet.

Fase 6. Avaluació de l'alumnat. 5è de primària.

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ:
NOM: Avaluació dels aprenentatges.

DATA: 20, 21 i 23/05  

DURADA: 4 sessions 

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Alumnes de5è de primària

2. OBJECTIUS

1. Avaluar el grau d'assoliment dels alumnes en el vocabulari en les diferents temàtiques treballades.
2. Avaluar les destresses obtingudes en l'ortografia, sintaxis i gramàtica: la separació de paraules, el lletreig, els verbs, la descripció de persones 

3. DESENVOLUPAMENT
L'avaluació dels aprenentatges a partir de les fitxes que vam estar treballant es va realitzar en quatre sessions diferents; una sessió per a cada alumne per avaluar la part del vocabulari, i altres dues per a avaluar la part d'ortografia, gramàtica i sintaxis.
Els dos alumnes van respondre bé a les activitats plantejades i no van resultar molt complicades de resoldre. Potser, la major dificultat amb la que es van trobar va estar a l'hora de treballar el vocabulari a partir d'un recurs electrònic, ja que el nivell exigit era un xic més elevat que el havíem treballat fins el moment. Pel que fa la part de gramàtica, sintaxi i ortografia no van tenir cap problema i les van resoldre amb una certa autonomia i fluidesa, ja que eren activitats de la mateixa tipologia les treballades durant les sessions.

4. RECURSOS

L'avaluació dels aprenentatges a partir de les fitxes que vam estar treballant es va realitzar  a partir de dos recursos. 
El primer recurs és de tipus electrònic, i va permetre fer un repàs de tot el vocabulari treballat en les diferents sessions: la família, les botigues, els oficis, la casa, la ciutat, el cos, el menjar, etc. A continuació deixo l'enllaç.
És una pàgina molt interessant on es poden trobar materials molt variats (de diferents matèries), per a treballar diferents temàtiques i de tots els nivells.

Per altra banda, per avaluar la part de sintaxis, gramàtica i ortografia vaig confeccionar una fitxa senzilla ("Què hem après"), que recull activitats molt similars a les realitzades fins el moment. Es la que es pot veure a continuació:

5. AVALUACIÓ i OBSERVACIONS
A continuació faré ús d'una taula per a avaluar els aprenentatges dels alumnes. En aquesta es podrà trobar el grau d'assoliment de l'alumne per a cada tipus d'activitat així com un breu comentari per a cadascuna.

Fase 4. Implementació del pla: Activitat 3, 5èp.

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ:

NOM: El cos

DATA: 06/05  

DURADA: 1h 

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Romin i Minche, alumnes de 5è de primària.

2. OBJECTIUS
1. Estudiar el vocabulari relacionat amb el cos
2. Lletrejar paraules i repassar l'abecedari
3. Relacionar el vocabulari après i aplicar-lo a partir d'un dibuix.
4. Classificar les paraules segons el nombre de síl·labes.

5. Fer descripcions de persones a partir d'un dibuix utilitzant el vocabulari après.

3. DESENVOLUPAMENT
Comença la sessió i es dóna la fitxa als dos alumnes explicant els exercicis ordenadament. 
Exercici 1:  Es presenta una imatge en la que surten un home, una dona i una cara amb un seguit de fletxes que van a parar a diferents parts del cos. Es tracta de que relacionin les fletxes amb una llista de noms que indiquen les diferents parts del cos.
Exercici 2: Es tracta de lletrejar algunes de les paraules de l'exercici anterior, relacionades amb diferents parts del cos.
Exercici 3. En aquest exercici els alumnes hauran de separar en síl·labes algunes de les paraules que han treballat anteriorment i classificar-les segons si son d'una, dues o tres síl·labes. 
Exercici 4. Es demana que es realitzin dos dibuixos a partir de la descripció de la cara de dues persones. 
Exercici 5. En l'últim exercici, els alumnes hauran de realitzar la descripció a partir d'uns dibuixos.

4. RECURSlOS
Per a la confecció de la fitxa vaig prendre com a base algunes dels exercicis del material per a alumnat nouvingut. 

5. AVALUACIÓ i OBSERVACIONS

A. Avaluació de la sessió i del material

Aquesta sessió va resultar una mica més dinàmica que l'anterior, en part, perquè la dificultat dels exercicis era més baixa. Respecte el primer exercici, els dos alumnes van realitzar-lo ràpidament, identificant cada part del cos sense problemes. El segon exercici el van fer al mateix temps, lletrejant una paraula cadascun; d'aquesta manera era una mica més dinàmic i permetia que paressin atenció al que deia el seu company. La separació de síl·labes va ser l'activitat que més els va agradar, ja que podien "picar" de mans, una "tècnica" que els permetia identificar més fàcilment les paraules.
Per acabar, els dos últims exercicis consistien en la descripció de persones. Amb el primer no van tenir major problemes, inclús els va resultar molt amè ja que havien d'interpretar una descripció escrita i fer un dibuix, com si fos un joc. I en l'últim havien de seguir el procediment contrari, és a dir, descriure a uns personatges a partir d'una imatge. Aquí els vaig haver d'ajudar una mica a partir d'un exemple i explicant les pautes que havien de seguir a l'hora de fer la descripció.
Així doncs, després de posar com a exemple el primer dels tres personatges, tot donant indicacions de com s'havia de fer  (primer descriure el cabell, després el nas, les orelles..), van fer els altres dos personatges  "copiant" la primera estructura.
Penso que el més interessant de la sessió, i allò en el que vaig voler indicir més, va ser en la necessitat de seguir una sèrie de pautes a l'hora de realitzar un exercici d'aquesta tipologia. No obstant, aixó es pot aplicar en totes les activitats, ja que la lectura, la comprensió i el seguiment d'un cert "ordre" és quelcom bàsic en el que insistir quan ens trobem davant d'una activitat d'aprenentatge, i més quan ens trobem amb nens/es que presenten dificultats en una matèria concreta.

Fase 4. Implementació del pla: Activitat 2, 5èp.

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ:

NOM: La ciutat

DATA: 07/05  

DURADA: 1h 

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Romin i Minche, alumnes de 5è de primària.

2. OBJECTIUS
1. Estudiar el vocabulari relacionat amb la ciutat
2. Analitzar i comprendre petits texts que ajuden a l'estudi del vocabulari estudiat.
3. Treballar els temps verbals: passat, present i futur
4. Separar frases correctament

5. Treballar l'ortografia.

3. DESENVOLUPAMENT
Comença la sessió i es dóna la fitxa als dos alumnes explicant els exercicis ordenadament a mesura que es van resolent.
Exercici 1:  Es presenta la fotografia/dibuix d'una ciutat i uns noms sota d'ella.  L'objectiu de l'activitat és que relacionin cada nom amb la imatge que li correspon dins la gran fotografia. 
Exercici 2: Els alumnes han de completar unes frases amb el vocabulari de la ciutat que han utilitzat en la imatge anterior.  
Exercici 3. Sobre les paraules de l'activitat anterior, es tracta de que els nens diguin oralment de quin gènere són. 
Exercici 4. Es tracta de que els alumnes completin dos quadres en el que es treballen els verbs en els temps següents: passat, present i futur. En el primer quadre només es tracta de posar la primera persona del singular de les paraules que s'indiquen (donant com a pista una d'elles), en l'altre quadre es dóna solucionat la primera persona del singular d'una paraula i els alumnes hauran de completar el quadre amb la resta de persones.
Exercici 5. En aquest exercici es donen unes frases amb totes les lletres lligades. Es tracta de que separin les paraules correctament.
Exercici 6.  Es presenta un petit text on es descriu una ciutat. Els alumnes l'hauran de llegir en veu alta i contestar les preguntes de comprensió.

4. RECURSlOS
Per a la confecció de la fitxa vaig prendre com a base algunes dels exercicis del material per a alumnat nouvingut. 

5. AVALUACIÓ i OBSERVACIONS

A. Avaluació de la sessió

Tant en Romin com la Minche van tenir dificultats en la resolució d'aquesta fitxa. Gran part del vocabulari de la ciutat el desconeixien o dubtaven molt; en el cas de la Minche és comprensible, ja que aquest serà el segon any que porta estudiant a Catalunya, però en el cas d'en Romin s'evidencia la manca d'ús del català (tant a l'escola i a casa) i s'evidencia la necessitat d'un treball més profund, com ara a partir de lectures de reforç a cas. Una altra activitat on  van presentar bastants entrebancs va ser en la tercera, la d'identificar si les paraules són en masculí o en femení. Tot i ser el segon cop que realitzem aques tipus d'exercici, van cometre algunes errades. No obstant, després de fer una breu explicació sembla que ho van entendre perquè en finalitzar l'exercici els hi vaig preguntar de nou.
En relació a l'activitat 4, la dels temps verbals, és on van tenir una major problemàtica. Tot i que vaig fer ús d'alguna estratègia (posar els verbs en frases per a que ells l'acabessin de completar), va resultar molt complicat que terminar l'exercici.
Per últim,  els dos últims exercicis, el de comprensió i el de separar síl·labes, els van poder resoldre correctament sense cap ajuda.

B. Avaluació del material

Penso que aquesta fitxa, va resultar una mica llarga pels alumnes, ja que van tenir dificultats per a resoldre els exercicis (sobretot el dels verbs), i fins i tot, en el cas del Romin no va ser possible acabar-la.
De cara a properes intervencions hauré de tenir en compte de proporcionar més ajudes i alguns exemples en la mateixa fitxa per a poder facilitar una mica la resolució d'aquests. No obstant, les majors dificultats les van poder resoldre, donat que el meu suport és constant durant la realització. Aquest tipus d'ajudes crec que són essencials en aquests casos, i que potencien el desenvolupament de l'alumne, que moltes vegades "es desanima" quan es troba amb un petit entrebanc.

Fase 4. Implementació del pla: Activitat 1, 5è p.

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ:

NOM: La família. 

DATA: 09/04  

DURADA: 1h 

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Romin i Minche, alumnes de 5è de primària.

2. OBJECTIUS
1. Estudiar el vocabulari relacionat amb la família
2. Analitzar i comprendre petits texts que ajuden a l'estudi del vocabulari estudiat.
3. Relacionar el vocabulari après i aplicar-lo al context propi.
4. Dibuixar un arbre genealògic senzill

5. Treballar l'ortografia.

3. DESENVOLUPAMENT
Comença la sessió i es dóna la fitxa als dos alumnes explicant els exercicis ordenadament a mesura que es van resolent.
Exercici A:  Es presenta la fotografia/dibuix de la família d'una nena (Paula). En el primer exercici ens fa una descripció de la roba que porten els seus familiars a la imatgeo es tracta de que els alumnes endevinin el parentesc que tenen amb la Paula.
Exercici B: A partir de la resolució de l'exercici A, els alumnes han de completar unes frases amb el parentesc que té la Paula amb els seus familiars.
Exercici C. Es realitzen preguntes sobre la pròpia família. Han de contestar preguntes relacionades amb el nombre de persones amb les que viuen, quin parentesc tenen, els noms d'aquests, etc.
Exercici D. Es demana que es realitzi un dibuix senzill de l'arbre familiar. Per a facilitar la tasca realitzo el meu com a exemple.
Exercici E. Dicto un seguit de frases amb el vocabulari de la família estudiat.

4. RECURSlOS
Per a la confecció de la fitxa vaig prendre com a base algunes dels exercicis del material per a alumnat nouvingut. 

5. AVALUACIÓ i OBSERVACIONS

A. Avaluació de la sessió
A diferència de la sessió inicial, on van realitzar la fitxa de manera totalment individual (en diferents dies), aquesta la van fer conjuntament, de manera que en segons quins exercicis s'ajudaven en la ressolució dels exercicis. Crec que el fet de deixar que "s'ajudessin" va estar una decissió encertada, ja que, de les activitats que he pogut realitzar fins el moment podria afirmar que és amb la que s'han vist amb més dificultats.
Un dels motius lògics que fan comprendre aquestes dificultats és que molts dels familiars "propers": tiets, cosins, etc. no els coneixen o no els indentifiquen com a tal, ja queno viuen en la mateixa ciutat o país. Així doncs, s'entén que quan es pregunti "quants cosins tens" només sàpiguen dir els que viuen amb ells o amb els que tenen més relació. Aquestes dificultats es van manifestar, sobretot, a l'hora de fer el dibuix familiar.
Respecte al dictat comentar que van cometre bastants faltes relacionades amb la vocal neutra, majúscules/minúscules, b/v, lligaments de paraules, etc.

B. Avaluació del material
Crec que el fet d'oferir una imatge amb la família d'una alumna ha permès facilitar la tasca de ressolució i de la comprensió del vocabulari. Després, totes les preguntes anaven relacionades amb la primera, de manera que, tot i que s'entrebanquessin, amb l'ajuda que els vaig oferir i posant exemples, els alumnes van poder acabar bé la fitxa.

Fase 4: Implementació del pla: Activitat inicial 5è pr.

Ha passat ben bé un mes des que vaig començar la fase d'implementació del pla. Fins a dia d'avui he pogut realitzar una activitat inicial/exploració de coneixements amb cada grup d'alumnes (el de 5è de primària i el de 3er d'ESO), i quatre d'aprenentatge (treballant individualment i en parelles en alguna ocasió) amb el grup de 5è de primària. En aquesta publicació realitzaré una descripció de la primera activitat i sessions realitzades amb els alumnes de 5è utilitzant la plantilla proporcionada en l'enunciat de la PAC2. 

GRUP DE 5È DE PRIMÀRIA

A. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ

NOM: La recepta. Activitat inicial

DATA: 28/03 (Romin); 02/04 (Minche)

DURADA: 45'

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Romin i Minche

B. OBJECTIUS 

1. Llegir correctament, amb una bona entonació i respectant les puntuacions de textos senzills.

2. Comprendre textos senzills a partir de preguntes sobre aquests.

C. DESENVOLUPAMENT

Es presenta una fitxa amb una recepta de cuina. Per a realitzar-la els alumnes van haver de llegir els ingredients, l'elaboració i les preguntes de comprensió en veu alta. Per a respondre a les preguntes, havien de tornar a rellegir el text per a poder trobar la informació.

D. RECURSlOS

Per a l'elaboració de la fitxa vaig utilitzar la següent recepta de cuina.

F. AVALUACIÓ

A. Avaluació de la sessió

De les sessions, que vaig realitzar individualment a cadascun dels alumnes, vaig obtenir resultats i sensacions molt similars.

En el cas del Romin, aquest va manifestar més dificultats a l'hora de comprendre el text i buscar la informació. En el cas de la Minche, va tenir més entrebancs a l'hora d'entendre el vocabulari, però no va haver-hi tants problemes per a respondre a les preguntes.

En tots dos casos vaig haver d'ajudar a rellegir el text i de donar pistes a l'hora de trobar les respostes d'algunes preguntes (així com també a explicar algunes de les paraules del text que no entenien). 

B. Avaluació del material

D'acord amb la taula-rúbrica de la publicació anterior faré un breu resum del material utilitzat. Respecte a si l'activitat ajuda als alumnes a aconseguir les fites d'aprenentatge, penso que és una tasca senzilla, on el principal inconvenient que poden trobar-se és amb algunes de les paraules del vocabulari. Com que l'activitat tenia una estructura senzilla i coherent, penso que en els dos casos (els dos alumnes), van trobar l'activitat amena i dinàmica, i que la imatge i la disposició dels elements (amb guions i números) va facilitar la realització d'aquesta.

6. OBSERVACIONS

Els alumnes van respondre correctament a l'activitat plantejada, mostrant interès i atenció en la seva realització. Les dificultats que van tenir, com ja he comentat, les vaig poder solventar fàcilment.

Fase 3: Recerca i elaboració de propostes i recursos didàctics

la

Tal i com ja vaig explicar en el pla de treball, la tercera fase de recerca i elaboració de propostes didàctiques es desenvoluparà durant tot el període de la implementació del pla (d'intervencions), ja que depenent de la resposta dels alumnes, dels objectius pensats i del moment en el que es trobin del pla, el material variarà en la seva estructura, finalitat, etc.

Després d'haver detectat les necessitats dels dos grups d'alumnes i d'arribar a un acord amb el meu tutor, les fonts principals de recerca de material per a l'elaboració seran les següents:

Pel grup de 5è de primària utilitzaré com a base un seguit de quaderns de treball per a facilitar l'aprenentatge del català dirigit als alumnes nouvinguts. A partir d'aquest material, seleccionaré algunes de les activitats per a confeccionar les fitxes a treballar, d'altres les modificaré (ampliant-les o sintetitzant-les), o bé només agafaré algunes idees per a elaborar les meves pròpies, tot segons les necessitats dels alumnes.

L'enllaç dels quaders de treball és pot veure aquí.

Pel grup de 3er d'ESO, utilitzaré com a base el material que fa servir el meu tutor en l'àrea de matemàtiques i plantejaré activitats i petites proves que tinguin una coherència amb aquest material.

Per tal de registrar la utilitat del material, faré servir la rúbrica que presentaré a continuació, confeccionada a partir del material següent:

Tapia, J.A ; Montero, I. (2001) Orientación motivacional y estrategias motivadoras en el aprendizaje escolar. Barcelona Alianza. Capítol de llibre .En C.Coll, J. Palacios y A. Marchesi (comps.) Desarrollo Psicológico y educación. 2. Psicologia de la educación escolar. Madrid: Alianza. (pp. 259- 307)

 Miras, M. (2001). Afectos, emociones, atribucions y expectativas: el sentido del aprendizaje escolar. En C. Coll, J. Palacios y A. Marchesi (comps.) Desarrollo Psicológico y educación. 2. Psicologia de la educación escolar (pp. 309-329). Barcelona: Alianza.

Fase 2: Presa d'acords amb el tutor i concreció d'objectius

Una vegada realitzades les proves de diagnosi i coneixença dels alumnes i d'haver detectat les dificultats d'aquests, i tenint en compte les possibilitats de treball amb cada grup, vaig poder arribar a un acord amb el tutor de com seria la meva intervenció amb els alumnes.

Amb el grup de 5è de primària la meva intervenció serà/és més directa i oberta. Això vol dir que  el ritme de treball de la parella d'alumnes el podré portar jo, proposant i creant les meves pròpies activitats inspirades en altres materials (facilitats pel tutor o de pròpia recerca o collita), i que puguin servir-me per a poder treballar i assolir els objectius proposats.  A continuació es pot veure el guió de treball que vaig acordar amb el grup de 5è de primària:

GUIÓ DE TREBALL GRUP: 5è PRIMÀRIA

OBJECTIUS

• Aprendre l’abecedari català
• Llegir correctament, amb una bona entonació i respectant les puntuacions de textos senzills.
• Aprendre vocabulari de contextos i situacions quotidianes.
• Comprendre textos senzills a partir de preguntes sobre aquests.
• Treballar l’escriptura a partir de dictats sobre el vocabulari treballat per a superar les dificultats que presenten: omissió de lletres, susbstitució de lletres per unes altres, vocals neutres, addició de lletres, lligaments de paraules, etc.

ACTIVITATS

• txes de vocabulari: a partir d'imatges, de mots encreuats, de jocs, etc.
• Lectura i comprensió de textos.
• Escriptura de petits textos a partir de petites naraccions o dictats.

METODOLOGIA I TEMPORALITZACIÓ

Es combinarà tant el treball individual com en parelles. Des del 02-04 fins a l’acabament de practiques.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

• Resultat de la realització de proves TALEC al final de la intervenció.
• Resultat de les activitats d’aprenentatge i les activitats d’avaluació de les activitats que es van realitzant d’acord amb els objectius proposats.

Respecte el grup de 3er d'ESO, tal i com vaig comentar, la meva participació dependrà del desenvolupament del currículum marcat pel curs. Així doncs, les intervencions hauran de ser més "tancades". Això vol dir que podré proposar activitats que reforcin els continguts, però sempre  molt similars i d'acord amb les activitats d'aprenentatge que vagi marcant el tutor, i que el ritme de treball del grup seguirà recaient principalment sobre el meu tutor.

A continuació es pot veure el guió de treball marcat amb el grup de 3er d'ESO:

GUIÓ DE TREBALL: GRUP 3er d'ESO

OBJECTIUS

• Treballar els conceptes donats a classe a partir d'exercicis que reforcin la lliçó.
• Comprendre problemes senzills relacionats amb el temari donat.
• Fomentar bons hàbits de treball i d'estudi a casa.
• Motivar a l'alumnat a partir de la participació activa i d'activitats més participatives.

METODOLOGIA I TEMPORALITZACIÓ

Es combinarà tant el treball individual i el col·lectiu. Des del 22-04 fins a l’acabament de practiques.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

• Resultat de la realització de proves de matemàtiques que mesurin el grau d'assoliments dels temari donat.
• Resultat de les activitats d’aprenentatge i les activitats d’avaluació de les activitats que es van realitzant d’acord amb els objectius proposats.

Fase 1: Coneixença i anàlisi de la demanda. Grup 5è de primària.

Ja han passat uns quants dies després d'haver reprès el contacte amb els alumnes amb els que vaig realitzar el meu practicum 1 i dels quals ja disposava algunes dades. No obstant, en aquestes sessions he pogut observar més específicament com treballen i realitzar alguns tests i proves a alguns d'ells per a comprovar el nivell i les seves competències en les àrees en les que presenten més dificultats.

Malauradament, només he pogut realitzar proves amb un dels grups d'alumnes (els dos alumnes de 5è de primària), ja que els alumnes de 3er d'ESO tenen un curriculum més "tancat" i han de seguir les pautes i realitzar els mateixos exercicis i activitats que la resta dels seus companys (encara que a un ritme més pausat). De moment amb aquest grup he assistit a 3 classes de matemàtiques preparades pel meu tutor, on realitzen activitats de funcions de 1er grau i ho representen gràficament

Durant la setmana passada vaig estar parlant amb el meu tutor de com podria encarar la meva intervenció amb aquest grup, i donat que serà una mica difícil realitzar unes proves d'avaluació i una intervenció concreta, el meu treball consistirà en delimitar les seves dificultats a partir de l'observació que estic realitzant i proposar activitats i exercicis que ajudin a superar-les, però sense "sortir" del currículum i de la tipologia d'activitats que fan actualment. 

Tornant al grup de 5è de primària, seguidament exposo les dades que he pogut obtenir a partir dels primers contactes realitzats amb els grup d'alumnes de 5è de primària: en Romin i la Minche.

FASE 1: CONÈIXER I ANALITZAR LA DEMANDA. GRUP 5È PRIMÀRIA
Alumnes	Romin	Minche
Objectius de la 1a fase	I.            Recollir informació dels alumnes.                            II.            Conèixer el nivell dels alumnes en les àrees on presenten dificultats.                   III.            Prendre un primer contacte i explicar els objectius de la meva proposta
Temporalització	19/03- 01/04
Informació personal	Nen de 11 anys Famílina Viu amb els pares i té dos germans	Nena de 10 anys Família xinesa
Motiu de la demanda/problema	Presenta grans dificultats en les à rees de llengua i de matemàtiques degut al baix nivell cultural present al seu entorn familiar.	Presenta dificultats en l’àrea de llengua catalana degut a que és alumna nouvinguda (del curs passat).
Instruments utilitzats	·  Test de Raven ·  TALEC. (Test d’ànàlisi de lectura i escriptura en català). ·  Fitxa de la casa	·   Test de Raven. ·   TALEC.
Resultats d’avaluació	Test de Raven: D’un total de 36 respostes, l’alumne  va encertar 31.  Va trigar 4 minuts en realizar el test i la seva actitud davant del test era positiva. Presenta una capacitat perceptiva i de raonament normal.  TALEC i fitxa: La prova indica que la seva competencia en la lectura de lletres (majúscules i minúscules) és insuficient per a l’edat que té. Desconeix moltes lletres i altres les diu en castellà. En relació a la lectura de paraules i textos té problemes amb les vocals neutres, sil·labeja, substitueix lletres, fa paraules castellanes, adiciona noves lletres i s’entrebanca sovint. En relació a la comprensió, és capaç de comprendre textos molts senzills amb preguntes concretes, però d’un nivel molt bàsic. En relació a l’escriptura té motíssims erros: no respecta majúscula de noms propis, substitució b/v .  lligament de paraules, erros amb les vocals neutres, desconeixença de paraules, etc.	Test de Raven: D’un total de 36 respostes, l’alumna va encertar 30.  Va trigar 4 minuts en realizar el test i la seva actitud davant del test era bona. Presenta una capacitat perceptiva i de raonament normal.  TALEC: La prova indica que la seva competencia lectora en català és  insuficient, i la majoria d’errors tant en lletres com paraules és pel fet de que té moltes interferències del castellà. La lectura, no obstant, és més fluida que en el cas de l’alumne. En la comprensió de textos també es denota una gran carència, donat la seva manca de vocabulari. I en l’escriptura, va cometre els mateixos erros que el seu company Romin: no respecta majúscula de noms propis, substitució b/v ; ligament de paraules, erros amb les vocals neutres, desconeixença de paraules, etc.
Observacions personals	L’actitud davant del test i les proves va ser la correcta. No obstant, també es va intuir una manca d’atenció , fet que va propiciar que realitzés més errors.	Tal i com va pasar amb en Romin, l’actitud davant del test i les proves va ser la correcta. No obstant, també es va intuir una manca de concentració, fet que va propiciar que realitzés més errors.