Conclusions finals

Jan han passat més de dos mesos des que vaig iniciar la meva estada a l'escola. Sense dubte, unes setmanes que tot i que han passat molt ràpidament, també les he viscut amb intensitat.Aquesta intensistat, en part, ha estat marcada per algunes dificultats que m'he trobat al llarg del procés. A continuació faré menció a les dues més significatives que han afectat al meu programa. 

Per una banda, el primer entrebanc amb el que em vaig trobar va ser la necessitat de fer una proposta (segons el meu parer) amb mancances d'informació. Tot i haver fet ús de diferents proves per avaluar el nivell dels alumnes, vaig trobar a faltar una anàlisi més profunda de l'entorn de l'alumne (contacte amb la família, amb més professorat implicat, la revisió de documents com ara expedients, etc).

Per altra banda, un altra inconvenient ha estat la disposició limitada de temps per a desenvolupar les tasques. Les meves sessions ja estaven totalment ajustades en un temps limitat, i aquest, en ocasions s'ha vist afectat per diferents imprevistos (sortides dels alumnes, malalties, festivitats...).

No obstant, deixant de banda aquests entrebancs amb els que no "comptava", considero que la meva intervenció ha estat prou satisfactòria, sobretot amb el grup de 5è, que és amb el que he pogut intervenir amb una major autonomia. 

Finalment, m'agradaria puntualitzar algunes de les conclusions sobre el rol del psicopedagog a les que he arribat :

- A l'hora d'intervenir amb alumnes amb NEE, el professor/psicopedagog ha de prendre una altra posició. Ha de deixar de banda el monóleg o qualsevol rol que impliqui un poder autoritari i ser capaç de crear un clima de confiança, de respecte i de comunicació per a que sigui possible un aprenentatge interactiu, i la superació dels "limits" marcats per les diferents dificultats que presenten els alumnes. 

- D'acord amb el punt anterior, el missatge, el to que adquireix, els gestos, les pauses...En definivita, tant el llenguatge verbal com el no verbal és rellevant per a afavorir una situació d'E-A. De res serveix tenir a l'abast múltiples recursos, si aquests no s'utilitzen d'una manera competent, eficient i amb entusiasme... La comunicació amb l'alumne (i en general, amb tot l'entorn de l'alumne), ha de ser constant i de qualitat per a que sigui possible un desenvolupament favorable.

Fase 3: Recerca i elaboració de propostes i recursos didàctics

la

Tal i com ja vaig explicar en el pla de treball, la tercera fase de recerca i elaboració de propostes didàctiques es desenvoluparà durant tot el període de la implementació del pla (d'intervencions), ja que depenent de la resposta dels alumnes, dels objectius pensats i del moment en el que es trobin del pla, el material variarà en la seva estructura, finalitat, etc.

Després d'haver detectat les necessitats dels dos grups d'alumnes i d'arribar a un acord amb el meu tutor, les fonts principals de recerca de material per a l'elaboració seran les següents:

Pel grup de 5è de primària utilitzaré com a base un seguit de quaderns de treball per a facilitar l'aprenentatge del català dirigit als alumnes nouvinguts. A partir d'aquest material, seleccionaré algunes de les activitats per a confeccionar les fitxes a treballar, d'altres les modificaré (ampliant-les o sintetitzant-les), o bé només agafaré algunes idees per a elaborar les meves pròpies, tot segons les necessitats dels alumnes.

L'enllaç dels quaders de treball és pot veure aquí.

Pel grup de 3er d'ESO, utilitzaré com a base el material que fa servir el meu tutor en l'àrea de matemàtiques i plantejaré activitats i petites proves que tinguin una coherència amb aquest material.

Per tal de registrar la utilitat del material, faré servir la rúbrica que presentaré a continuació, confeccionada a partir del material següent:

Tapia, J.A ; Montero, I. (2001) Orientación motivacional y estrategias motivadoras en el aprendizaje escolar. Barcelona Alianza. Capítol de llibre .En C.Coll, J. Palacios y A. Marchesi (comps.) Desarrollo Psicológico y educación. 2. Psicologia de la educación escolar. Madrid: Alianza. (pp. 259- 307)

 Miras, M. (2001). Afectos, emociones, atribucions y expectativas: el sentido del aprendizaje escolar. En C. Coll, J. Palacios y A. Marchesi (comps.) Desarrollo Psicológico y educación. 2. Psicologia de la educación escolar (pp. 309-329). Barcelona: Alianza.

Fase 1. Coneixença i anàlisi de la demanda. Grup 3er d'E.S.O.

En la publicació anterior vaig mencionar que em vaig trobar amb una primera "barrera" amb un dels grups amb els que tinc pensat intervernir (el grup de 3er d'E.S.O.). Donat que es troben en un moment avançat del curs i que han de seguir el mateix programa de matemàtiques (encara que a un ritme més pausat) que la resta dels seus companys, serà difícil seguir amb el propòsit que m'havia marcat: realitzar proves d'avaluació inicial, de coneixença i preparar activitats per a reforçar les seves dificultats. 

No obstant, després d'haver parlat amb el meu tutor, vam arribar a l'acord de que la meva intervenció podria ser possible, però que hauria de seguir el ritme que està marcat pel programa i per les activitats que venen marcades. Així doncs, tot i que pugui plantejar activitats reforçadores d'aquells punts on els alumnes tenen problemes. hauran d'estar totalment relacionades amb el temari que segueixen en cada moment.

Donada aquesta situació i veient que durant les primeres sessions em seria impossible intervenir directament (ja que el meu tutor havia d'acabar amb el temari proposat) i que tampoc podria passar cap test (raven) o prova de matemàtiques per a avaluar el nivell, vaig pensar que la meva fase de coneixença la realitzaria mitjantçant la observació directa a l'aula a partir d'una taula/rúbrica.

Abans de presentar la rúbrica que em va servir de suport per anar anotant l'estil d'aprenentatge dels alumnes, faré una petita descripció de les característiques generals de les sessions de matemàtiques amb el grup de 3er d'ESO.

1. Descripció de la situació d'observació

Les sessions de matemàtiques que he pogut observar tenen lloc els dimarts i els divendres després del pati (11.30-12.30). Es realitzen en dues aules diferents, segons la disponibilitat d'aules buides. La classe del dimarts es realitza en l'aula de plàstica, una aula amb un espai molt ampli, amb lluminositat i taules dobles on poden treballar dos alumnes en cadascuna; la classe del divendres es realitza en una aula de 2n d'E.S.O, una aula més petita que l'anterior. 

En les dues aules, el mestre es situa en la taula del professor i imparteix la classe d'aquesta i des de la pissarra, on realitza les explicacions i els exercicis. Els sis alumnes (quatre noies i dues noies) es situen a les taules properes al mestre, per tal de poder seguir amb més facilitat les explicacions.

2. Descripció de les sessions 

De les 6 sessions a les que he asistit, totes han estat d'activitat única per a tots els alumnes (mateixos exercicis amb el mateix nivell d'aprofundiment), on s'han treballat les funcions de primer grau: la tipologia d'aquestes (constants, afins), estudi de les variables i de termes (pendent, ordenada a l'origen, imatge, antiimatge) i la representació gràfica d'aquestes.

L'estructura de les classes era sempre la mateixa: El professor llegia els apunts (un fulls que recollien teoria i exercicis) i explicava la lliçó, alhora que posava diferents exemples. El mestre demandava als alumnes la comprensió d'aquests preguntant conceptes i animant-los a que participessin amb la resolució dels exemples a la pissarra.

Després d'haver explicat la teoria corresponent i de posar exemples, cada dia havien de fer alguns exercicis de deures que al dia següent passaven a corregir entre tots. Com que sorgien bastants dificultats, el professor preguntava a cadascun dels alumnes si podia participar en la resolució d'aquests; així doncs, les classes tenen un caràcter col·lectiu i participatiu.

En la taula següent podeu veure com he recollit el treball realitzat per cada alumne, a partir d'una sèrie d'ítems, en relació als seu estil d'aprenentatge. Els alumnes X1, X2, X3 X5 sóm nois i Y5 Y6 noies:

3. Observacions i reflexions personals

Tal i com es pot veure, la dinàmica general de les classes no és gaire bona. Tot i que el professor s'esforça per a que parin atenció i assimilin bé el contingut a partir de diferents exercicis, exemples, etc., l'actitud general és molt passiva. Només un d'ells (X1) té una actitud correcta, la resta o bé no porta el material o els deures fets, xerra a classe, es distreu, etc.

Aquesta actitud afecta negativament al desenvolupament de les classes, ja que dificulta poder avançar temari perquè no s'ha assimilat prou bé l'anterior i cal tornar a explicar allò que ja s'hauria d'haver après. A més, crea un ambient tens entre professor i alumnes, donat que la manca d'interés porta al tutor a estar de mal humor i tens amb els alumnes.

Fase 1: Coneixença i anàlisi de la demanda. Grup 5è de primària.

Ja han passat uns quants dies després d'haver reprès el contacte amb els alumnes amb els que vaig realitzar el meu practicum 1 i dels quals ja disposava algunes dades. No obstant, en aquestes sessions he pogut observar més específicament com treballen i realitzar alguns tests i proves a alguns d'ells per a comprovar el nivell i les seves competències en les àrees en les que presenten més dificultats.

Malauradament, només he pogut realitzar proves amb un dels grups d'alumnes (els dos alumnes de 5è de primària), ja que els alumnes de 3er d'ESO tenen un curriculum més "tancat" i han de seguir les pautes i realitzar els mateixos exercicis i activitats que la resta dels seus companys (encara que a un ritme més pausat). De moment amb aquest grup he assistit a 3 classes de matemàtiques preparades pel meu tutor, on realitzen activitats de funcions de 1er grau i ho representen gràficament

Durant la setmana passada vaig estar parlant amb el meu tutor de com podria encarar la meva intervenció amb aquest grup, i donat que serà una mica difícil realitzar unes proves d'avaluació i una intervenció concreta, el meu treball consistirà en delimitar les seves dificultats a partir de l'observació que estic realitzant i proposar activitats i exercicis que ajudin a superar-les, però sense "sortir" del currículum i de la tipologia d'activitats que fan actualment. 

Tornant al grup de 5è de primària, seguidament exposo les dades que he pogut obtenir a partir dels primers contactes realitzats amb els grup d'alumnes de 5è de primària: en Romin i la Minche.

FASE 1: CONÈIXER I ANALITZAR LA DEMANDA. GRUP 5È PRIMÀRIA
Alumnes	Romin	Minche
Objectius de la 1a fase	I.            Recollir informació dels alumnes.                            II.            Conèixer el nivell dels alumnes en les àrees on presenten dificultats.                   III.            Prendre un primer contacte i explicar els objectius de la meva proposta
Temporalització	19/03- 01/04
Informació personal	Nen de 11 anys Famílina Viu amb els pares i té dos germans	Nena de 10 anys Família xinesa
Motiu de la demanda/problema	Presenta grans dificultats en les à rees de llengua i de matemàtiques degut al baix nivell cultural present al seu entorn familiar.	Presenta dificultats en l’àrea de llengua catalana degut a que és alumna nouvinguda (del curs passat).
Instruments utilitzats	·  Test de Raven ·  TALEC. (Test d’ànàlisi de lectura i escriptura en català). ·  Fitxa de la casa	·   Test de Raven. ·   TALEC.
Resultats d’avaluació	Test de Raven: D’un total de 36 respostes, l’alumne  va encertar 31.  Va trigar 4 minuts en realizar el test i la seva actitud davant del test era positiva. Presenta una capacitat perceptiva i de raonament normal.  TALEC i fitxa: La prova indica que la seva competencia en la lectura de lletres (majúscules i minúscules) és insuficient per a l’edat que té. Desconeix moltes lletres i altres les diu en castellà. En relació a la lectura de paraules i textos té problemes amb les vocals neutres, sil·labeja, substitueix lletres, fa paraules castellanes, adiciona noves lletres i s’entrebanca sovint. En relació a la comprensió, és capaç de comprendre textos molts senzills amb preguntes concretes, però d’un nivel molt bàsic. En relació a l’escriptura té motíssims erros: no respecta majúscula de noms propis, substitució b/v .  lligament de paraules, erros amb les vocals neutres, desconeixença de paraules, etc.	Test de Raven: D’un total de 36 respostes, l’alumna va encertar 30.  Va trigar 4 minuts en realizar el test i la seva actitud davant del test era bona. Presenta una capacitat perceptiva i de raonament normal.  TALEC: La prova indica que la seva competencia lectora en català és  insuficient, i la majoria d’errors tant en lletres com paraules és pel fet de que té moltes interferències del castellà. La lectura, no obstant, és més fluida que en el cas de l’alumne. En la comprensió de textos també es denota una gran carència, donat la seva manca de vocabulari. I en l’escriptura, va cometre els mateixos erros que el seu company Romin: no respecta majúscula de noms propis, substitució b/v ; ligament de paraules, erros amb les vocals neutres, desconeixença de paraules, etc.
Observacions personals	L’actitud davant del test i les proves va ser la correcta. No obstant, també es va intuir una manca d’atenció , fet que va propiciar que realitzés més errors.	Tal i com va pasar amb en Romin, l’actitud davant del test i les proves va ser la correcta. No obstant, també es va intuir una manca de concentració, fet que va propiciar que realitzés més errors.

Practicum 2: Presentació del pla de treball

Bon dia lectors/es!

Amb motiu de l'inici del meu segon període de pràctiques a l'Escola Pia de Vilanova i la Geltrú, reprenc l'edició d'aquest blog!. I per a començar, en aquesta primera entrada m'agradaria explicar quina serà la meva tasca en el practicum 2, ja que després de realitzar un estudi observacional i reflexiu del centre de pràctiques i de la tasca del psicopedagog, és el torn d'intervenir.

Així doncs, tal i com he explicat en la PAC 1 de l'assignatura del practicum 2 (i que podreu veure al final de l'entrada) el meu projecte es centrarà en l'atenció directa a l'alumnat amb NEE en les àrees instrumentals de llengua i matemàtiques.

Concretament treballaré amb dos grups d'alumnes: un grup d'alumnes (2 alumnes de 5è de primària) que presenta dificultats d'aprenentatge en llengua degut a la seva procedència cultural; i el segon grup d'alumnes (5 alumnes de 3er d'ESO) amb dificultats en l'àrea de matemàtiques degut a trastorns diagnosticats i no diagnosticats (dèficit d'atenció amb i sense hiperactivitat i dislèxia).

Tenint en compte els dos grups d'alumnes amb els que treballaré, els meus objectius seran:

1- Proporcionar als alumnes el suport necessari (psicopedagògic i pedagògic) per a que puguin assolir una major autonomia en el seu aprenentatge.

2- Treballar a partir d'activitats concretes aquells continguts que permetin als alumnes avançar i superar les seves dificultats en les matèries en les que tenen necessitats especials concretes.

Per tal de complir amb els meus objectius és necessari que el pla tingui una estructura ordenada i coherent. En aquest cas, la meva planificació es caracteritza per tenir una sèrie de fases, amb un seguit d'objectius concrets per a cadascuna, un o més participants (depenent de la fase), i unes activitats i indicadors d'avaluació. Aquesta planificació la podreu trobar en la segona part del meu pla de treball (PAC 1), que adjuntaré a continuació: