Conclusions finals

Jan han passat més de dos mesos des que vaig iniciar la meva estada a l'escola. Sense dubte, unes setmanes que tot i que han passat molt ràpidament, també les he viscut amb intensitat.Aquesta intensistat, en part, ha estat marcada per algunes dificultats que m'he trobat al llarg del procés. A continuació faré menció a les dues més significatives que han afectat al meu programa. 

Per una banda, el primer entrebanc amb el que em vaig trobar va ser la necessitat de fer una proposta (segons el meu parer) amb mancances d'informació. Tot i haver fet ús de diferents proves per avaluar el nivell dels alumnes, vaig trobar a faltar una anàlisi més profunda de l'entorn de l'alumne (contacte amb la família, amb més professorat implicat, la revisió de documents com ara expedients, etc).

Per altra banda, un altra inconvenient ha estat la disposició limitada de temps per a desenvolupar les tasques. Les meves sessions ja estaven totalment ajustades en un temps limitat, i aquest, en ocasions s'ha vist afectat per diferents imprevistos (sortides dels alumnes, malalties, festivitats...).

No obstant, deixant de banda aquests entrebancs amb els que no "comptava", considero que la meva intervenció ha estat prou satisfactòria, sobretot amb el grup de 5è, que és amb el que he pogut intervenir amb una major autonomia. 

Finalment, m'agradaria puntualitzar algunes de les conclusions sobre el rol del psicopedagog a les que he arribat :

- A l'hora d'intervenir amb alumnes amb NEE, el professor/psicopedagog ha de prendre una altra posició. Ha de deixar de banda el monóleg o qualsevol rol que impliqui un poder autoritari i ser capaç de crear un clima de confiança, de respecte i de comunicació per a que sigui possible un aprenentatge interactiu, i la superació dels "limits" marcats per les diferents dificultats que presenten els alumnes. 

- D'acord amb el punt anterior, el missatge, el to que adquireix, els gestos, les pauses...En definivita, tant el llenguatge verbal com el no verbal és rellevant per a afavorir una situació d'E-A. De res serveix tenir a l'abast múltiples recursos, si aquests no s'utilitzen d'una manera competent, eficient i amb entusiasme... La comunicació amb l'alumne (i en general, amb tot l'entorn de l'alumne), ha de ser constant i de qualitat per a que sigui possible un desenvolupament favorable.

Fase 6. Avaluació final. Grup 5è

Com a darrera entrada sobre les sessions de pràctiques disposaré a continuació un quadre que permet recollir l'última de les proves que vaig realitzar amb els alumnes de 5è de primària. Es tracta de la mateixa prova " Test d'anàlisi de lectura i escriptura en català" (T.A.L.E.C) que van fer a l'inici de les pràctiques, i que em va servir per a detectar les dificultats que tenien els alumnes i per a programar les meves fitxes i sessions. 

Com es pot observar, en el quadre apareixen descrites les dificultats dels alumnes en els diferents nivells que permet avaluar la prova: lectura, comprensió i escriptura. En l'última fila també es poden llegir algunes de les observacions que he fet.

Fase 6. Avaluació de l'alumnat. 5è de primària.

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ:
NOM: Avaluació dels aprenentatges.

DATA: 20, 21 i 23/05  

DURADA: 4 sessions 

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Alumnes de5è de primària

2. OBJECTIUS

1. Avaluar el grau d'assoliment dels alumnes en el vocabulari en les diferents temàtiques treballades.
2. Avaluar les destresses obtingudes en l'ortografia, sintaxis i gramàtica: la separació de paraules, el lletreig, els verbs, la descripció de persones 

3. DESENVOLUPAMENT
L'avaluació dels aprenentatges a partir de les fitxes que vam estar treballant es va realitzar en quatre sessions diferents; una sessió per a cada alumne per avaluar la part del vocabulari, i altres dues per a avaluar la part d'ortografia, gramàtica i sintaxis.
Els dos alumnes van respondre bé a les activitats plantejades i no van resultar molt complicades de resoldre. Potser, la major dificultat amb la que es van trobar va estar a l'hora de treballar el vocabulari a partir d'un recurs electrònic, ja que el nivell exigit era un xic més elevat que el havíem treballat fins el moment. Pel que fa la part de gramàtica, sintaxi i ortografia no van tenir cap problema i les van resoldre amb una certa autonomia i fluidesa, ja que eren activitats de la mateixa tipologia les treballades durant les sessions.

4. RECURSOS

L'avaluació dels aprenentatges a partir de les fitxes que vam estar treballant es va realitzar  a partir de dos recursos. 
El primer recurs és de tipus electrònic, i va permetre fer un repàs de tot el vocabulari treballat en les diferents sessions: la família, les botigues, els oficis, la casa, la ciutat, el cos, el menjar, etc. A continuació deixo l'enllaç.
És una pàgina molt interessant on es poden trobar materials molt variats (de diferents matèries), per a treballar diferents temàtiques i de tots els nivells.

Per altra banda, per avaluar la part de sintaxis, gramàtica i ortografia vaig confeccionar una fitxa senzilla ("Què hem après"), que recull activitats molt similars a les realitzades fins el moment. Es la que es pot veure a continuació:

5. AVALUACIÓ i OBSERVACIONS
A continuació faré ús d'una taula per a avaluar els aprenentatges dels alumnes. En aquesta es podrà trobar el grau d'assoliment de l'alumne per a cada tipus d'activitat així com un breu comentari per a cadascuna.

Fase 6. Avaluació de l'alumnat. Grup 3er ESO

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ:

NOM: Prova de matemàtiques 

DATA: 23/05  

DURADA: 1h 

LLOC: Aula de 2n d'ESO

PARTICIPANTS: Miguel i jo

DESTINATARIS: Alumnes de 3er d'ESO

2. OBJECTIUS
1. Avaluar el grau d'assoliment dels alumnes en el càlcul de sistemes d'equacions de primer grau i les equacions de segon grau.
2. Avaluar l'aplicació dels conceptes estudiats de les funcions afins i constants.
3. Avaluar les estratègies de resolució de problemes sobre la temàtica estudiada.

3. DESENVOLUPAMENT

Comença la sessió i el meu tutor dóna als alumnes la prova que jo havia elaborat, que consisteix en un seguit d'exercicis d'avaluació sobre la temàtica treballada en les últimes setmanes. També s'indica el temps que tenen desenvolupar-los (1hora), aixi com també es diu com puntuarà la prova.
Com que els alumnes bastants dificultats per a començar a fer els exercicis, el tutor permet que consultin els apunts als 20 minuts d'haver començat la prova. Tot i així, segueixen sorgint dificultats i preguntes, sobretot respecte el problema de funcions afins, així que decideixo donar algunes pistes a la pissara.
La prova acaba sense molt d'èxit. Recullo les proves i a simple vista sembla que els alumnes s'han deixat moltes de les preguntes plantejades i que no han assolit els continguts.

4. RECURSOS

Es va presentar la fitxa que es pot veure a continuació. E

5. AVALUACIÓ i OBSERVACIONS

En la taula que es pot veure a continuació es poden llegir les observacions/conclusions a les que he arribat una vegada corregida la prova i havent vist el treball dels alumnes durant les classes. L'explicació dels nefastos resultats es basa en que, tot i que molts dels alumnes presenten dificultats diagnosticades (TDAH i dislèxia), la tònica i el ritme de treball no és gens adeqüat. Hi ha una manca d'hàbits de treball, d'ordre, d'atenció i d'interès per les tasques.

Fase 4. Implementació del pla: Activitat 3, 5èp.

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ:

NOM: El cos

DATA: 06/05  

DURADA: 1h 

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Romin i Minche, alumnes de 5è de primària.

2. OBJECTIUS
1. Estudiar el vocabulari relacionat amb el cos
2. Lletrejar paraules i repassar l'abecedari
3. Relacionar el vocabulari après i aplicar-lo a partir d'un dibuix.
4. Classificar les paraules segons el nombre de síl·labes.

5. Fer descripcions de persones a partir d'un dibuix utilitzant el vocabulari après.

3. DESENVOLUPAMENT
Comença la sessió i es dóna la fitxa als dos alumnes explicant els exercicis ordenadament. 
Exercici 1:  Es presenta una imatge en la que surten un home, una dona i una cara amb un seguit de fletxes que van a parar a diferents parts del cos. Es tracta de que relacionin les fletxes amb una llista de noms que indiquen les diferents parts del cos.
Exercici 2: Es tracta de lletrejar algunes de les paraules de l'exercici anterior, relacionades amb diferents parts del cos.
Exercici 3. En aquest exercici els alumnes hauran de separar en síl·labes algunes de les paraules que han treballat anteriorment i classificar-les segons si son d'una, dues o tres síl·labes. 
Exercici 4. Es demana que es realitzin dos dibuixos a partir de la descripció de la cara de dues persones. 
Exercici 5. En l'últim exercici, els alumnes hauran de realitzar la descripció a partir d'uns dibuixos.

4. RECURSlOS
Per a la confecció de la fitxa vaig prendre com a base algunes dels exercicis del material per a alumnat nouvingut. 

5. AVALUACIÓ i OBSERVACIONS

A. Avaluació de la sessió i del material

Aquesta sessió va resultar una mica més dinàmica que l'anterior, en part, perquè la dificultat dels exercicis era més baixa. Respecte el primer exercici, els dos alumnes van realitzar-lo ràpidament, identificant cada part del cos sense problemes. El segon exercici el van fer al mateix temps, lletrejant una paraula cadascun; d'aquesta manera era una mica més dinàmic i permetia que paressin atenció al que deia el seu company. La separació de síl·labes va ser l'activitat que més els va agradar, ja que podien "picar" de mans, una "tècnica" que els permetia identificar més fàcilment les paraules.
Per acabar, els dos últims exercicis consistien en la descripció de persones. Amb el primer no van tenir major problemes, inclús els va resultar molt amè ja que havien d'interpretar una descripció escrita i fer un dibuix, com si fos un joc. I en l'últim havien de seguir el procediment contrari, és a dir, descriure a uns personatges a partir d'una imatge. Aquí els vaig haver d'ajudar una mica a partir d'un exemple i explicant les pautes que havien de seguir a l'hora de fer la descripció.
Així doncs, després de posar com a exemple el primer dels tres personatges, tot donant indicacions de com s'havia de fer  (primer descriure el cabell, després el nas, les orelles..), van fer els altres dos personatges  "copiant" la primera estructura.
Penso que el més interessant de la sessió, i allò en el que vaig voler indicir més, va ser en la necessitat de seguir una sèrie de pautes a l'hora de realitzar un exercici d'aquesta tipologia. No obstant, aixó es pot aplicar en totes les activitats, ja que la lectura, la comprensió i el seguiment d'un cert "ordre" és quelcom bàsic en el que insistir quan ens trobem davant d'una activitat d'aprenentatge, i més quan ens trobem amb nens/es que presenten dificultats en una matèria concreta.

Fase 4. Implementació del pla: Activitat 2, 5èp.

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ:

NOM: La ciutat

DATA: 07/05  

DURADA: 1h 

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Romin i Minche, alumnes de 5è de primària.

2. OBJECTIUS
1. Estudiar el vocabulari relacionat amb la ciutat
2. Analitzar i comprendre petits texts que ajuden a l'estudi del vocabulari estudiat.
3. Treballar els temps verbals: passat, present i futur
4. Separar frases correctament

5. Treballar l'ortografia.

3. DESENVOLUPAMENT
Comença la sessió i es dóna la fitxa als dos alumnes explicant els exercicis ordenadament a mesura que es van resolent.
Exercici 1:  Es presenta la fotografia/dibuix d'una ciutat i uns noms sota d'ella.  L'objectiu de l'activitat és que relacionin cada nom amb la imatge que li correspon dins la gran fotografia. 
Exercici 2: Els alumnes han de completar unes frases amb el vocabulari de la ciutat que han utilitzat en la imatge anterior.  
Exercici 3. Sobre les paraules de l'activitat anterior, es tracta de que els nens diguin oralment de quin gènere són. 
Exercici 4. Es tracta de que els alumnes completin dos quadres en el que es treballen els verbs en els temps següents: passat, present i futur. En el primer quadre només es tracta de posar la primera persona del singular de les paraules que s'indiquen (donant com a pista una d'elles), en l'altre quadre es dóna solucionat la primera persona del singular d'una paraula i els alumnes hauran de completar el quadre amb la resta de persones.
Exercici 5. En aquest exercici es donen unes frases amb totes les lletres lligades. Es tracta de que separin les paraules correctament.
Exercici 6.  Es presenta un petit text on es descriu una ciutat. Els alumnes l'hauran de llegir en veu alta i contestar les preguntes de comprensió.

4. RECURSlOS
Per a la confecció de la fitxa vaig prendre com a base algunes dels exercicis del material per a alumnat nouvingut. 

5. AVALUACIÓ i OBSERVACIONS

A. Avaluació de la sessió

Tant en Romin com la Minche van tenir dificultats en la resolució d'aquesta fitxa. Gran part del vocabulari de la ciutat el desconeixien o dubtaven molt; en el cas de la Minche és comprensible, ja que aquest serà el segon any que porta estudiant a Catalunya, però en el cas d'en Romin s'evidencia la manca d'ús del català (tant a l'escola i a casa) i s'evidencia la necessitat d'un treball més profund, com ara a partir de lectures de reforç a cas. Una altra activitat on  van presentar bastants entrebancs va ser en la tercera, la d'identificar si les paraules són en masculí o en femení. Tot i ser el segon cop que realitzem aques tipus d'exercici, van cometre algunes errades. No obstant, després de fer una breu explicació sembla que ho van entendre perquè en finalitzar l'exercici els hi vaig preguntar de nou.
En relació a l'activitat 4, la dels temps verbals, és on van tenir una major problemàtica. Tot i que vaig fer ús d'alguna estratègia (posar els verbs en frases per a que ells l'acabessin de completar), va resultar molt complicat que terminar l'exercici.
Per últim,  els dos últims exercicis, el de comprensió i el de separar síl·labes, els van poder resoldre correctament sense cap ajuda.

B. Avaluació del material

Penso que aquesta fitxa, va resultar una mica llarga pels alumnes, ja que van tenir dificultats per a resoldre els exercicis (sobretot el dels verbs), i fins i tot, en el cas del Romin no va ser possible acabar-la.
De cara a properes intervencions hauré de tenir en compte de proporcionar més ajudes i alguns exemples en la mateixa fitxa per a poder facilitar una mica la resolució d'aquests. No obstant, les majors dificultats les van poder resoldre, donat que el meu suport és constant durant la realització. Aquest tipus d'ajudes crec que són essencials en aquests casos, i que potencien el desenvolupament de l'alumne, que moltes vegades "es desanima" quan es troba amb un petit entrebanc.

Fase 4. Altres intervencions: Com tractar l'absenstisme escolar.

Tot i que no forma part del meu pla d'intervenció per a aquest practicum 2, des de l'inici del primer període a l'escola, he estat assistint a les classes de matemàtiques d'un grup de 1er d'E.S.O. amb dificultats en aquesta matèria. Com és d'esperar, les necessitats de cada un dels alumnes són diferents, ja que no tots parteixen de la "mateixa situació". És a dir, tot i que no hi ha tanta diferència entre el nivell de matemàtiques que poden tenir entre ells, hi ha alguns alumnes que no arriben als objectius que se'ls exigeix al curs, bé perquè presenten un trastorn diagnosticat (TDAH, dislèxia i d'altres discapacitats relacionades amb el nivell de desenvolupament físic y psíquic), o bé perquè tenen un dèficit d'atenció (sense trastorn) o bé per un problema d'bsentisme escolar.

Així doncs, durant aquestes dues hores setmanals, on hi ha un mestre que dóna la classe de matemàtiques, el meu tutor i jo ens dediquem a donar-li suport i a treballar amb els alumnes que "els hi costa" més treballar. Normalment acostumo a ajudar als alumnes amb TDAH, i al noi amb el problema d'absentisme escolar.

Centrant-me en el cas de l'alumne que presenta absentisme escolar, durant totes les meves intervencions, he pogut observar que és un dels nois que té menys dificultats per a resoldre els exercicis de matemàtiques; raona i fa els càlculs ràpidament, però no treballa si no s'està pedent d'ell i no mostra interès pel que està fent. En una de les sessions de la setmana passada li vaig preguntar quines expectatives de futur tenia, (ja que em va comentar que no li agradava anar a l'escola), i em va contestar: " ja em buscaré la vida treballant en la parada ambulant dels meus pares venent roba". Li vaig insistir que per a treballar en qualsevol feina, necessitava tenir uns mínims coneixements, i sobretot matemàtics per a fer els comptes bé, ja que sinó li "prendrien el pèl". Sembla que les meves paraules li van servir per a reflexionar mínimament, ja que sempre que treballo amb ell es mostra receptiu realitza les tasques encomenades. No obstant, seria necessari que tant la família com el professorat prenguessin mesures amb aquest alumne, ja que la seva assistència "perilla" de cara als pròxims cursos.

Havent exposat el cas de la meva escola de pràctiques, en aquesta entrada m'agradaria fer esment d'algunes propostes d'actuació des de l'aula (recollides en el Projecte de Convivència i èxit educatiu pel Departament d'Ensenyament) que s'haurien de tenir en compte quan ens trobem amb la problemàtica d'absentisme escolar. En els casos d'absentisme escolar hauríem de:

- Motivar explícitament l’assistència a classe des de l’acció tutorial.

- Implicar els companys de classe i el professorat en la valoració de la importància de l’assistència     a l’aula.

- Fomentar que les tutories i els equips docents esdevinguin l’espai per a l’acompanyament      acadèmic personal i social de l’alumnat i les seves famílies.

- Aplicar metodologies inclusives per atendre tota la diversitat (treball cooperatiu, grups interactius   aprenentatge dialògic, treball per projectes, aprenentatge servei…).

- Dissenyar continguts més propers a les necessitats específiques del conjunt de l’alumnat per tal    d’augmentar-ne l’interès per l’aprenentatge.

-Adaptar determinats continguts curriculars per tal de donar resposta, d'una manera  individualitzada, a les necessitats de l’alumnat absentista, procurant que participi i  s’impliqui en  el procés formatiu.

- Recollir l’assistència diària de l’alumnat i fer-ne un registre setmanal, per tal de permetre la  intervenció immediata en el moment de detectar situacions d’absentisme escolar.

- Elaborar i aplicar un registre acumulatiu de les absències amb informacions quantitatives i    qualitatives (causes, circumstàncies, processos) per grup-classe que permetin el seguiment de  l’alumnat.

- Desenvolupar actuacions d’acollida per a l’alumnat que s’incorpora al centre després
 d’un període d’absentisme.

A continuació també deixo l'enllaç al Pla de l'absentisme escolar a Barcelona. Un document on es proposen un seguit d'actuacions que pretenen coordinar els diferents agents educatius per a tractar l'absentisme ecolar:

http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/05_absentisme/pla_absentisme/0_Pla_Absentisme_actualitzat_juliol_2013_01.pdf

Fase 4. Implementació del pla: Activitat 1, 5è p.

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ:

NOM: La família. 

DATA: 09/04  

DURADA: 1h 

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Romin i Minche, alumnes de 5è de primària.

2. OBJECTIUS
1. Estudiar el vocabulari relacionat amb la família
2. Analitzar i comprendre petits texts que ajuden a l'estudi del vocabulari estudiat.
3. Relacionar el vocabulari après i aplicar-lo al context propi.
4. Dibuixar un arbre genealògic senzill

5. Treballar l'ortografia.

3. DESENVOLUPAMENT
Comença la sessió i es dóna la fitxa als dos alumnes explicant els exercicis ordenadament a mesura que es van resolent.
Exercici A:  Es presenta la fotografia/dibuix de la família d'una nena (Paula). En el primer exercici ens fa una descripció de la roba que porten els seus familiars a la imatgeo es tracta de que els alumnes endevinin el parentesc que tenen amb la Paula.
Exercici B: A partir de la resolució de l'exercici A, els alumnes han de completar unes frases amb el parentesc que té la Paula amb els seus familiars.
Exercici C. Es realitzen preguntes sobre la pròpia família. Han de contestar preguntes relacionades amb el nombre de persones amb les que viuen, quin parentesc tenen, els noms d'aquests, etc.
Exercici D. Es demana que es realitzi un dibuix senzill de l'arbre familiar. Per a facilitar la tasca realitzo el meu com a exemple.
Exercici E. Dicto un seguit de frases amb el vocabulari de la família estudiat.

4. RECURSlOS
Per a la confecció de la fitxa vaig prendre com a base algunes dels exercicis del material per a alumnat nouvingut. 

5. AVALUACIÓ i OBSERVACIONS

A. Avaluació de la sessió
A diferència de la sessió inicial, on van realitzar la fitxa de manera totalment individual (en diferents dies), aquesta la van fer conjuntament, de manera que en segons quins exercicis s'ajudaven en la ressolució dels exercicis. Crec que el fet de deixar que "s'ajudessin" va estar una decissió encertada, ja que, de les activitats que he pogut realitzar fins el moment podria afirmar que és amb la que s'han vist amb més dificultats.
Un dels motius lògics que fan comprendre aquestes dificultats és que molts dels familiars "propers": tiets, cosins, etc. no els coneixen o no els indentifiquen com a tal, ja queno viuen en la mateixa ciutat o país. Així doncs, s'entén que quan es pregunti "quants cosins tens" només sàpiguen dir els que viuen amb ells o amb els que tenen més relació. Aquestes dificultats es van manifestar, sobretot, a l'hora de fer el dibuix familiar.
Respecte al dictat comentar que van cometre bastants faltes relacionades amb la vocal neutra, majúscules/minúscules, b/v, lligaments de paraules, etc.

B. Avaluació del material
Crec que el fet d'oferir una imatge amb la família d'una alumna ha permès facilitar la tasca de ressolució i de la comprensió del vocabulari. Després, totes les preguntes anaven relacionades amb la primera, de manera que, tot i que s'entrebanquessin, amb l'ajuda que els vaig oferir i posant exemples, els alumnes van poder acabar bé la fitxa.

Fase 4. Implementació del pla. Activitat inicial

GRUP DE 3er d'ESO

1. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ

NOM: Funcions de primer grau. Activitat d'avaluació

DATA: 25/04  i 29/04

DURADA: 1h i 45'

LLOC: Aula de plàstica

PARTICIPANTS: Miguel i jo

DESTINATARIS: 6 alumnes de 3er d'ESO

2. OBJECTIUS 
1. Avaluar el grau d'assoliment sobre les funcions de primer grau.

3. DESENVOLUPAMENT

Es presenta una fitxa, a mode d'examen-control, amb un un problema que conté els conceptes principals treballats sobre el tema de les funcions de primer grau. Es tracta de que els alumnes apliquin els coneixements adquirits i que sàpiguen integrar allò que han après en aquest senzill problema. La ressolució de l'exercici és individual i el temps disponible per a la realització és d'una hora.  

4. RECURSlOS

Per a la ressolució del problema compten amb la fitxa de l'examen i podran fer ús de la calculadora si ho creuen necessari.

5. AVALUACIÓ

A. Avaluació de la sessió

Després d'haver realitzat el problema que vaig plantejar (25/04), en la següent sessió (29/04), en Miguel va procedir a realitzar la correció a la pissarra. Mentre els alumnes participaven en la correció i entre tots intentaven resoldre de nou l'exercici, jo vaig estar revisant els examens i anotant els resultats que van donar els alumnes segons si les respostes eren correctes o no. Els resultats els vaig recollir manualment en una taula com la següent:

PREGUNTA/ALUMNE	X1	X2	X3	X4	Y5	Y6
A	Correcte	Correcte	Correcte	Correcte	Plantejament erroni	Plantejament erroni
B	No s’ajusta a la pregunta	Incorrecta i no s’ajusta a la pregunta	Incorrecta	Correcte	Incorrecte	Incorrecte
C	Incorrecte	Correcte	Incorrecte	Correcte	Incorrecte	Incorrecte
D	Incorrecte	NC	Correcte	Correcte	Incorrecte	Incorrecte
E	Incorrecte	NC	Correcte	Correcte	Incorrecte	Incorrecte
F	Incorrecte	Correcte	Correcte	Correcte	Incorrecte	Incorrecte

Com es pot apreciar, dels 6 alumnes, només un dels nois va poder resoldre l'exercici complet correctament. Els altres tres nois del grup van plantejar bé el problema, però després van fallar (o no van saber contestar) en la majoria de les preguntes; d'altra banda, les dues noies del grup no van trobar l'equació del problema, i conseqüentment, van fallar la resta de les preguntes.

B. Avaluació del material

L'activitat pretenia que els alumnes integressin els conceptes treballats a partir d'un problema.  És possible que com que l'activitat tenia una estructura una mica diferent a la major part  dels exercicis que havien realitzat a classe, pogués haver estat un punt conflictiu per a la seva ressolució, però res impossible.

6. OBSERVACIONS

Després d'haver corregit els exàmens i d'haver assistit a la correcció grupal, es pot evidenciar que hi ha una manca d'interès important vers les classes i un insuficient estudi/treball a casa. Tot i haver treballat el tema durant moltes setmanes i d'haver realitzat múltiples exercicis, la major part dels alumnes no van saber respondre correctament a un problema senzill que resumia els 5 conceptes bàsics treballats a classe.
Com a punt a favor, sembla que l'explicació del professor va resultar aclaridora pels alumnes i es van mostrar atents durant la correcció de l'examen.

A continuació es pot veure l'examen/prova:

Autovaloració: Seguiment de les pràctiques

Després de dos mesos de l'inici del practicum 2 és un bon moment per a fer una revisió de la feina realitzada fins ara. En tot projecte és important fer un seguiment del desenvolupament i autoavaluar-se un/a mateix/a, tenint en compte els objectius plantejats i l'organització dels diferents elements. Així doncs, prenent com a model la rúbrica disponible en l'enunciat de la PAC2, que detalla les competències a assolir en el període de pràctiques, autoavaluaré el treball fet fins el moment.

AUTOVALORACIÓ (seguiment de les pràctiques)

Competències a assolir:

1. Capacitat per cercar, tot utilitzant fonts rigoroses, la informació teòrica i legislativa pròpia d'un àmbit concret d'intervenció psicopedagògica, per analitzar-la i relacionar els conceptes amb les característiques concretes del context de treball.

Autoavaluació: Fins ara totes les activitats plantejades i la metodologia a seguir es basen i compleixen la legislació vigent. 

2. Capactitat per elaborar i sintetitzar informació especialitzada (els fenòmens estudiats, les accions que se'n deriven, etc.), de forma clara i coherent, tot utilitzant els instruments específics habituals de l'àmbit professional, com ara informes i d'altres documents escrits.

Autoavaluació: Totes les proves, els informes i rúbriques creades per a avaluar els alumnes, han estat creats a partir de fonts rigoroses i bibliografia específica d'àmbit escolar i psicopedagògic i fins ara m'han permès registar i avaluar els diferents aspectes a tenir en compte en el context d'intervenció.

3. Capactitat per a analitzar i descriure les realitats complexes i els aspectes clau de l'activitat psicopedagògica que duu a terme una determinada institució en un àmbit d'intervenció, tot integrant els coneixements assolits en les assignatures cursades al llarg del programa.

Autoavaluació: Descric tot allò rellevant que succeeix en les meves pràctiques, donant detalls concrets, però potser em caldria fer més referències a la diferent terminologia conceptual treballada en altres assignatures. 

4. Capactitat per analitzar en profunditat una intervenció psicopedagògica concreta (habitualment portada a terme pel tutor del centre), no des d'una perspectiva individual, sinó aplicant un model d'anàlisi que afavoreixi la construcció del context a partir de la col·laboració amb altres- persones i professionals.

Autoavaluació: En l'anàlisi de la demanda (i en algunes de les publicacions que realitzaré més endavant) realitzo les intervencions del meu tutor amb els diferents grups i alumnes.  No obstant, tal i com he comentat anteriorment, caldria donar un caire més conceptual a les intervencions descrites. 

5. Capacitat per a adoptar un comportament ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional, tant pel que fa als plantejaments teòrics com a la pràctica psicopedagògica, tot respectant i aplicant els principis i les normes deontològiques de la professió.

Autoavaluació: Fins el moment he tingut present les diferents principis de la professió psicopedagògica i les meves intervencions han seguit un comportament ètic.

6. Capacitat per a elaborar, implementar i avaluar els projectes d'intervenció psicopedagògica que  s'adeqüin a les necessitats i les característiques específiques de les persones a les quals ha de recaure la intervenció proposada.

Autoavaluació: Penso que he realitzat un bon plantejament d'intervenció i que descric correctament, amb les argumentacions pertinents,  les diferents fases del treball. També es poden veure les diferents avaluacions i el seguiment constant del projecte, tot introduint els canvis i les modificacions que són necessàris segons el desenvolupament i les possibilitats del meu context d'intervenció. 

Fase 4: Implementació del pla: Activitat inicial 5è pr.

Ha passat ben bé un mes des que vaig començar la fase d'implementació del pla. Fins a dia d'avui he pogut realitzar una activitat inicial/exploració de coneixements amb cada grup d'alumnes (el de 5è de primària i el de 3er d'ESO), i quatre d'aprenentatge (treballant individualment i en parelles en alguna ocasió) amb el grup de 5è de primària. En aquesta publicació realitzaré una descripció de la primera activitat i sessions realitzades amb els alumnes de 5è utilitzant la plantilla proporcionada en l'enunciat de la PAC2. 

GRUP DE 5È DE PRIMÀRIA

A. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ

NOM: La recepta. Activitat inicial

DATA: 28/03 (Romin); 02/04 (Minche)

DURADA: 45'

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Romin i Minche

B. OBJECTIUS 

1. Llegir correctament, amb una bona entonació i respectant les puntuacions de textos senzills.

2. Comprendre textos senzills a partir de preguntes sobre aquests.

C. DESENVOLUPAMENT

Es presenta una fitxa amb una recepta de cuina. Per a realitzar-la els alumnes van haver de llegir els ingredients, l'elaboració i les preguntes de comprensió en veu alta. Per a respondre a les preguntes, havien de tornar a rellegir el text per a poder trobar la informació.

D. RECURSlOS

Per a l'elaboració de la fitxa vaig utilitzar la següent recepta de cuina.

F. AVALUACIÓ

A. Avaluació de la sessió

De les sessions, que vaig realitzar individualment a cadascun dels alumnes, vaig obtenir resultats i sensacions molt similars.

En el cas del Romin, aquest va manifestar més dificultats a l'hora de comprendre el text i buscar la informació. En el cas de la Minche, va tenir més entrebancs a l'hora d'entendre el vocabulari, però no va haver-hi tants problemes per a respondre a les preguntes.

En tots dos casos vaig haver d'ajudar a rellegir el text i de donar pistes a l'hora de trobar les respostes d'algunes preguntes (així com també a explicar algunes de les paraules del text que no entenien). 

B. Avaluació del material

D'acord amb la taula-rúbrica de la publicació anterior faré un breu resum del material utilitzat. Respecte a si l'activitat ajuda als alumnes a aconseguir les fites d'aprenentatge, penso que és una tasca senzilla, on el principal inconvenient que poden trobar-se és amb algunes de les paraules del vocabulari. Com que l'activitat tenia una estructura senzilla i coherent, penso que en els dos casos (els dos alumnes), van trobar l'activitat amena i dinàmica, i que la imatge i la disposició dels elements (amb guions i números) va facilitar la realització d'aquesta.

6. OBSERVACIONS

Els alumnes van respondre correctament a l'activitat plantejada, mostrant interès i atenció en la seva realització. Les dificultats que van tenir, com ja he comentat, les vaig poder solventar fàcilment.

Fase 3: Recerca i elaboració de propostes i recursos didàctics

la

Tal i com ja vaig explicar en el pla de treball, la tercera fase de recerca i elaboració de propostes didàctiques es desenvoluparà durant tot el període de la implementació del pla (d'intervencions), ja que depenent de la resposta dels alumnes, dels objectius pensats i del moment en el que es trobin del pla, el material variarà en la seva estructura, finalitat, etc.

Després d'haver detectat les necessitats dels dos grups d'alumnes i d'arribar a un acord amb el meu tutor, les fonts principals de recerca de material per a l'elaboració seran les següents:

Pel grup de 5è de primària utilitzaré com a base un seguit de quaderns de treball per a facilitar l'aprenentatge del català dirigit als alumnes nouvinguts. A partir d'aquest material, seleccionaré algunes de les activitats per a confeccionar les fitxes a treballar, d'altres les modificaré (ampliant-les o sintetitzant-les), o bé només agafaré algunes idees per a elaborar les meves pròpies, tot segons les necessitats dels alumnes.

L'enllaç dels quaders de treball és pot veure aquí.

Pel grup de 3er d'ESO, utilitzaré com a base el material que fa servir el meu tutor en l'àrea de matemàtiques i plantejaré activitats i petites proves que tinguin una coherència amb aquest material.

Per tal de registrar la utilitat del material, faré servir la rúbrica que presentaré a continuació, confeccionada a partir del material següent:

Tapia, J.A ; Montero, I. (2001) Orientación motivacional y estrategias motivadoras en el aprendizaje escolar. Barcelona Alianza. Capítol de llibre .En C.Coll, J. Palacios y A. Marchesi (comps.) Desarrollo Psicológico y educación. 2. Psicologia de la educación escolar. Madrid: Alianza. (pp. 259- 307)

 Miras, M. (2001). Afectos, emociones, atribucions y expectativas: el sentido del aprendizaje escolar. En C. Coll, J. Palacios y A. Marchesi (comps.) Desarrollo Psicológico y educación. 2. Psicologia de la educación escolar (pp. 309-329). Barcelona: Alianza.

Fase 2: Presa d'acords amb el tutor i concreció d'objectius

Una vegada realitzades les proves de diagnosi i coneixença dels alumnes i d'haver detectat les dificultats d'aquests, i tenint en compte les possibilitats de treball amb cada grup, vaig poder arribar a un acord amb el tutor de com seria la meva intervenció amb els alumnes.

Amb el grup de 5è de primària la meva intervenció serà/és més directa i oberta. Això vol dir que  el ritme de treball de la parella d'alumnes el podré portar jo, proposant i creant les meves pròpies activitats inspirades en altres materials (facilitats pel tutor o de pròpia recerca o collita), i que puguin servir-me per a poder treballar i assolir els objectius proposats.  A continuació es pot veure el guió de treball que vaig acordar amb el grup de 5è de primària:

GUIÓ DE TREBALL GRUP: 5è PRIMÀRIA

OBJECTIUS

• Aprendre l’abecedari català
• Llegir correctament, amb una bona entonació i respectant les puntuacions de textos senzills.
• Aprendre vocabulari de contextos i situacions quotidianes.
• Comprendre textos senzills a partir de preguntes sobre aquests.
• Treballar l’escriptura a partir de dictats sobre el vocabulari treballat per a superar les dificultats que presenten: omissió de lletres, susbstitució de lletres per unes altres, vocals neutres, addició de lletres, lligaments de paraules, etc.

ACTIVITATS

• txes de vocabulari: a partir d'imatges, de mots encreuats, de jocs, etc.
• Lectura i comprensió de textos.
• Escriptura de petits textos a partir de petites naraccions o dictats.

METODOLOGIA I TEMPORALITZACIÓ

Es combinarà tant el treball individual com en parelles. Des del 02-04 fins a l’acabament de practiques.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

• Resultat de la realització de proves TALEC al final de la intervenció.
• Resultat de les activitats d’aprenentatge i les activitats d’avaluació de les activitats que es van realitzant d’acord amb els objectius proposats.

Respecte el grup de 3er d'ESO, tal i com vaig comentar, la meva participació dependrà del desenvolupament del currículum marcat pel curs. Així doncs, les intervencions hauran de ser més "tancades". Això vol dir que podré proposar activitats que reforcin els continguts, però sempre  molt similars i d'acord amb les activitats d'aprenentatge que vagi marcant el tutor, i que el ritme de treball del grup seguirà recaient principalment sobre el meu tutor.

A continuació es pot veure el guió de treball marcat amb el grup de 3er d'ESO:

GUIÓ DE TREBALL: GRUP 3er d'ESO

OBJECTIUS

• Treballar els conceptes donats a classe a partir d'exercicis que reforcin la lliçó.
• Comprendre problemes senzills relacionats amb el temari donat.
• Fomentar bons hàbits de treball i d'estudi a casa.
• Motivar a l'alumnat a partir de la participació activa i d'activitats més participatives.

METODOLOGIA I TEMPORALITZACIÓ

Es combinarà tant el treball individual i el col·lectiu. Des del 22-04 fins a l’acabament de practiques.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

• Resultat de la realització de proves de matemàtiques que mesurin el grau d'assoliments dels temari donat.
• Resultat de les activitats d’aprenentatge i les activitats d’avaluació de les activitats que es van realitzant d’acord amb els objectius proposats.

Fase 1. Coneixença i anàlisi de la demanda. Grup 3er d'E.S.O.

En la publicació anterior vaig mencionar que em vaig trobar amb una primera "barrera" amb un dels grups amb els que tinc pensat intervernir (el grup de 3er d'E.S.O.). Donat que es troben en un moment avançat del curs i que han de seguir el mateix programa de matemàtiques (encara que a un ritme més pausat) que la resta dels seus companys, serà difícil seguir amb el propòsit que m'havia marcat: realitzar proves d'avaluació inicial, de coneixença i preparar activitats per a reforçar les seves dificultats. 

No obstant, després d'haver parlat amb el meu tutor, vam arribar a l'acord de que la meva intervenció podria ser possible, però que hauria de seguir el ritme que està marcat pel programa i per les activitats que venen marcades. Així doncs, tot i que pugui plantejar activitats reforçadores d'aquells punts on els alumnes tenen problemes. hauran d'estar totalment relacionades amb el temari que segueixen en cada moment.

Donada aquesta situació i veient que durant les primeres sessions em seria impossible intervenir directament (ja que el meu tutor havia d'acabar amb el temari proposat) i que tampoc podria passar cap test (raven) o prova de matemàtiques per a avaluar el nivell, vaig pensar que la meva fase de coneixença la realitzaria mitjantçant la observació directa a l'aula a partir d'una taula/rúbrica.

Abans de presentar la rúbrica que em va servir de suport per anar anotant l'estil d'aprenentatge dels alumnes, faré una petita descripció de les característiques generals de les sessions de matemàtiques amb el grup de 3er d'ESO.

1. Descripció de la situació d'observació

Les sessions de matemàtiques que he pogut observar tenen lloc els dimarts i els divendres després del pati (11.30-12.30). Es realitzen en dues aules diferents, segons la disponibilitat d'aules buides. La classe del dimarts es realitza en l'aula de plàstica, una aula amb un espai molt ampli, amb lluminositat i taules dobles on poden treballar dos alumnes en cadascuna; la classe del divendres es realitza en una aula de 2n d'E.S.O, una aula més petita que l'anterior. 

En les dues aules, el mestre es situa en la taula del professor i imparteix la classe d'aquesta i des de la pissarra, on realitza les explicacions i els exercicis. Els sis alumnes (quatre noies i dues noies) es situen a les taules properes al mestre, per tal de poder seguir amb més facilitat les explicacions.

2. Descripció de les sessions 

De les 6 sessions a les que he asistit, totes han estat d'activitat única per a tots els alumnes (mateixos exercicis amb el mateix nivell d'aprofundiment), on s'han treballat les funcions de primer grau: la tipologia d'aquestes (constants, afins), estudi de les variables i de termes (pendent, ordenada a l'origen, imatge, antiimatge) i la representació gràfica d'aquestes.

L'estructura de les classes era sempre la mateixa: El professor llegia els apunts (un fulls que recollien teoria i exercicis) i explicava la lliçó, alhora que posava diferents exemples. El mestre demandava als alumnes la comprensió d'aquests preguntant conceptes i animant-los a que participessin amb la resolució dels exemples a la pissarra.

Després d'haver explicat la teoria corresponent i de posar exemples, cada dia havien de fer alguns exercicis de deures que al dia següent passaven a corregir entre tots. Com que sorgien bastants dificultats, el professor preguntava a cadascun dels alumnes si podia participar en la resolució d'aquests; així doncs, les classes tenen un caràcter col·lectiu i participatiu.

En la taula següent podeu veure com he recollit el treball realitzat per cada alumne, a partir d'una sèrie d'ítems, en relació als seu estil d'aprenentatge. Els alumnes X1, X2, X3 X5 sóm nois i Y5 Y6 noies:

3. Observacions i reflexions personals

Tal i com es pot veure, la dinàmica general de les classes no és gaire bona. Tot i que el professor s'esforça per a que parin atenció i assimilin bé el contingut a partir de diferents exercicis, exemples, etc., l'actitud general és molt passiva. Només un d'ells (X1) té una actitud correcta, la resta o bé no porta el material o els deures fets, xerra a classe, es distreu, etc.

Aquesta actitud afecta negativament al desenvolupament de les classes, ja que dificulta poder avançar temari perquè no s'ha assimilat prou bé l'anterior i cal tornar a explicar allò que ja s'hauria d'haver après. A més, crea un ambient tens entre professor i alumnes, donat que la manca d'interés porta al tutor a estar de mal humor i tens amb els alumnes.

Fase 1: Coneixença i anàlisi de la demanda. Grup 5è de primària.

Ja han passat uns quants dies després d'haver reprès el contacte amb els alumnes amb els que vaig realitzar el meu practicum 1 i dels quals ja disposava algunes dades. No obstant, en aquestes sessions he pogut observar més específicament com treballen i realitzar alguns tests i proves a alguns d'ells per a comprovar el nivell i les seves competències en les àrees en les que presenten més dificultats.

Malauradament, només he pogut realitzar proves amb un dels grups d'alumnes (els dos alumnes de 5è de primària), ja que els alumnes de 3er d'ESO tenen un curriculum més "tancat" i han de seguir les pautes i realitzar els mateixos exercicis i activitats que la resta dels seus companys (encara que a un ritme més pausat). De moment amb aquest grup he assistit a 3 classes de matemàtiques preparades pel meu tutor, on realitzen activitats de funcions de 1er grau i ho representen gràficament

Durant la setmana passada vaig estar parlant amb el meu tutor de com podria encarar la meva intervenció amb aquest grup, i donat que serà una mica difícil realitzar unes proves d'avaluació i una intervenció concreta, el meu treball consistirà en delimitar les seves dificultats a partir de l'observació que estic realitzant i proposar activitats i exercicis que ajudin a superar-les, però sense "sortir" del currículum i de la tipologia d'activitats que fan actualment. 

Tornant al grup de 5è de primària, seguidament exposo les dades que he pogut obtenir a partir dels primers contactes realitzats amb els grup d'alumnes de 5è de primària: en Romin i la Minche.

FASE 1: CONÈIXER I ANALITZAR LA DEMANDA. GRUP 5È PRIMÀRIA
Alumnes	Romin	Minche
Objectius de la 1a fase	I.            Recollir informació dels alumnes.                            II.            Conèixer el nivell dels alumnes en les àrees on presenten dificultats.                   III.            Prendre un primer contacte i explicar els objectius de la meva proposta
Temporalització	19/03- 01/04
Informació personal	Nen de 11 anys Famílina Viu amb els pares i té dos germans	Nena de 10 anys Família xinesa
Motiu de la demanda/problema	Presenta grans dificultats en les à rees de llengua i de matemàtiques degut al baix nivell cultural present al seu entorn familiar.	Presenta dificultats en l’àrea de llengua catalana degut a que és alumna nouvinguda (del curs passat).
Instruments utilitzats	·  Test de Raven ·  TALEC. (Test d’ànàlisi de lectura i escriptura en català). ·  Fitxa de la casa	·   Test de Raven. ·   TALEC.
Resultats d’avaluació	Test de Raven: D’un total de 36 respostes, l’alumne  va encertar 31.  Va trigar 4 minuts en realizar el test i la seva actitud davant del test era positiva. Presenta una capacitat perceptiva i de raonament normal.  TALEC i fitxa: La prova indica que la seva competencia en la lectura de lletres (majúscules i minúscules) és insuficient per a l’edat que té. Desconeix moltes lletres i altres les diu en castellà. En relació a la lectura de paraules i textos té problemes amb les vocals neutres, sil·labeja, substitueix lletres, fa paraules castellanes, adiciona noves lletres i s’entrebanca sovint. En relació a la comprensió, és capaç de comprendre textos molts senzills amb preguntes concretes, però d’un nivel molt bàsic. En relació a l’escriptura té motíssims erros: no respecta majúscula de noms propis, substitució b/v .  lligament de paraules, erros amb les vocals neutres, desconeixença de paraules, etc.	Test de Raven: D’un total de 36 respostes, l’alumna va encertar 30.  Va trigar 4 minuts en realizar el test i la seva actitud davant del test era bona. Presenta una capacitat perceptiva i de raonament normal.  TALEC: La prova indica que la seva competencia lectora en català és  insuficient, i la majoria d’errors tant en lletres com paraules és pel fet de que té moltes interferències del castellà. La lectura, no obstant, és més fluida que en el cas de l’alumne. En la comprensió de textos també es denota una gran carència, donat la seva manca de vocabulari. I en l’escriptura, va cometre els mateixos erros que el seu company Romin: no respecta majúscula de noms propis, substitució b/v ; ligament de paraules, erros amb les vocals neutres, desconeixença de paraules, etc.
Observacions personals	L’actitud davant del test i les proves va ser la correcta. No obstant, també es va intuir una manca d’atenció , fet que va propiciar que realitzés més errors.	Tal i com va pasar amb en Romin, l’actitud davant del test i les proves va ser la correcta. No obstant, també es va intuir una manca de concentració, fet que va propiciar que realitzés més errors.