Fase 4: Implementació del pla: Activitat inicial 5è pr.

Ha passat ben bé un mes des que vaig començar la fase d'implementació del pla. Fins a dia d'avui he pogut realitzar una activitat inicial/exploració de coneixements amb cada grup d'alumnes (el de 5è de primària i el de 3er d'ESO), i quatre d'aprenentatge (treballant individualment i en parelles en alguna ocasió) amb el grup de 5è de primària. En aquesta publicació realitzaré una descripció de la primera activitat i sessions realitzades amb els alumnes de 5è utilitzant la plantilla proporcionada en l'enunciat de la PAC2. 

GRUP DE 5È DE PRIMÀRIA

A. IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ

NOM: La recepta. Activitat inicial

DATA: 28/03 (Romin); 02/04 (Minche)

DURADA: 45'

LLOC: Aula d'acollida

PARTICIPANTS: Jo

DESTINATARIS: Romin i Minche

B. OBJECTIUS 

1. Llegir correctament, amb una bona entonació i respectant les puntuacions de textos senzills.

2. Comprendre textos senzills a partir de preguntes sobre aquests.

C. DESENVOLUPAMENT

Es presenta una fitxa amb una recepta de cuina. Per a realitzar-la els alumnes van haver de llegir els ingredients, l'elaboració i les preguntes de comprensió en veu alta. Per a respondre a les preguntes, havien de tornar a rellegir el text per a poder trobar la informació.

D. RECURSlOS

Per a l'elaboració de la fitxa vaig utilitzar la següent recepta de cuina.

F. AVALUACIÓ

A. Avaluació de la sessió

De les sessions, que vaig realitzar individualment a cadascun dels alumnes, vaig obtenir resultats i sensacions molt similars.

En el cas del Romin, aquest va manifestar més dificultats a l'hora de comprendre el text i buscar la informació. En el cas de la Minche, va tenir més entrebancs a l'hora d'entendre el vocabulari, però no va haver-hi tants problemes per a respondre a les preguntes.

En tots dos casos vaig haver d'ajudar a rellegir el text i de donar pistes a l'hora de trobar les respostes d'algunes preguntes (així com també a explicar algunes de les paraules del text que no entenien). 

B. Avaluació del material

D'acord amb la taula-rúbrica de la publicació anterior faré un breu resum del material utilitzat. Respecte a si l'activitat ajuda als alumnes a aconseguir les fites d'aprenentatge, penso que és una tasca senzilla, on el principal inconvenient que poden trobar-se és amb algunes de les paraules del vocabulari. Com que l'activitat tenia una estructura senzilla i coherent, penso que en els dos casos (els dos alumnes), van trobar l'activitat amena i dinàmica, i que la imatge i la disposició dels elements (amb guions i números) va facilitar la realització d'aquesta.

6. OBSERVACIONS

Els alumnes van respondre correctament a l'activitat plantejada, mostrant interès i atenció en la seva realització. Les dificultats que van tenir, com ja he comentat, les vaig poder solventar fàcilment.

Fase 3: Recerca i elaboració de propostes i recursos didàctics

la

Tal i com ja vaig explicar en el pla de treball, la tercera fase de recerca i elaboració de propostes didàctiques es desenvoluparà durant tot el període de la implementació del pla (d'intervencions), ja que depenent de la resposta dels alumnes, dels objectius pensats i del moment en el que es trobin del pla, el material variarà en la seva estructura, finalitat, etc.

Després d'haver detectat les necessitats dels dos grups d'alumnes i d'arribar a un acord amb el meu tutor, les fonts principals de recerca de material per a l'elaboració seran les següents:

Pel grup de 5è de primària utilitzaré com a base un seguit de quaderns de treball per a facilitar l'aprenentatge del català dirigit als alumnes nouvinguts. A partir d'aquest material, seleccionaré algunes de les activitats per a confeccionar les fitxes a treballar, d'altres les modificaré (ampliant-les o sintetitzant-les), o bé només agafaré algunes idees per a elaborar les meves pròpies, tot segons les necessitats dels alumnes.

L'enllaç dels quaders de treball és pot veure aquí.

Pel grup de 3er d'ESO, utilitzaré com a base el material que fa servir el meu tutor en l'àrea de matemàtiques i plantejaré activitats i petites proves que tinguin una coherència amb aquest material.

Per tal de registrar la utilitat del material, faré servir la rúbrica que presentaré a continuació, confeccionada a partir del material següent:

Tapia, J.A ; Montero, I. (2001) Orientación motivacional y estrategias motivadoras en el aprendizaje escolar. Barcelona Alianza. Capítol de llibre .En C.Coll, J. Palacios y A. Marchesi (comps.) Desarrollo Psicológico y educación. 2. Psicologia de la educación escolar. Madrid: Alianza. (pp. 259- 307)

 Miras, M. (2001). Afectos, emociones, atribucions y expectativas: el sentido del aprendizaje escolar. En C. Coll, J. Palacios y A. Marchesi (comps.) Desarrollo Psicológico y educación. 2. Psicologia de la educación escolar (pp. 309-329). Barcelona: Alianza.

Fase 2: Presa d'acords amb el tutor i concreció d'objectius

Una vegada realitzades les proves de diagnosi i coneixença dels alumnes i d'haver detectat les dificultats d'aquests, i tenint en compte les possibilitats de treball amb cada grup, vaig poder arribar a un acord amb el tutor de com seria la meva intervenció amb els alumnes.

Amb el grup de 5è de primària la meva intervenció serà/és més directa i oberta. Això vol dir que  el ritme de treball de la parella d'alumnes el podré portar jo, proposant i creant les meves pròpies activitats inspirades en altres materials (facilitats pel tutor o de pròpia recerca o collita), i que puguin servir-me per a poder treballar i assolir els objectius proposats.  A continuació es pot veure el guió de treball que vaig acordar amb el grup de 5è de primària:

GUIÓ DE TREBALL GRUP: 5è PRIMÀRIA

OBJECTIUS

• Aprendre l’abecedari català
• Llegir correctament, amb una bona entonació i respectant les puntuacions de textos senzills.
• Aprendre vocabulari de contextos i situacions quotidianes.
• Comprendre textos senzills a partir de preguntes sobre aquests.
• Treballar l’escriptura a partir de dictats sobre el vocabulari treballat per a superar les dificultats que presenten: omissió de lletres, susbstitució de lletres per unes altres, vocals neutres, addició de lletres, lligaments de paraules, etc.

ACTIVITATS

• txes de vocabulari: a partir d'imatges, de mots encreuats, de jocs, etc.
• Lectura i comprensió de textos.
• Escriptura de petits textos a partir de petites naraccions o dictats.

METODOLOGIA I TEMPORALITZACIÓ

Es combinarà tant el treball individual com en parelles. Des del 02-04 fins a l’acabament de practiques.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

• Resultat de la realització de proves TALEC al final de la intervenció.
• Resultat de les activitats d’aprenentatge i les activitats d’avaluació de les activitats que es van realitzant d’acord amb els objectius proposats.

Respecte el grup de 3er d'ESO, tal i com vaig comentar, la meva participació dependrà del desenvolupament del currículum marcat pel curs. Així doncs, les intervencions hauran de ser més "tancades". Això vol dir que podré proposar activitats que reforcin els continguts, però sempre  molt similars i d'acord amb les activitats d'aprenentatge que vagi marcant el tutor, i que el ritme de treball del grup seguirà recaient principalment sobre el meu tutor.

A continuació es pot veure el guió de treball marcat amb el grup de 3er d'ESO:

GUIÓ DE TREBALL: GRUP 3er d'ESO

OBJECTIUS

• Treballar els conceptes donats a classe a partir d'exercicis que reforcin la lliçó.
• Comprendre problemes senzills relacionats amb el temari donat.
• Fomentar bons hàbits de treball i d'estudi a casa.
• Motivar a l'alumnat a partir de la participació activa i d'activitats més participatives.

METODOLOGIA I TEMPORALITZACIÓ

Es combinarà tant el treball individual i el col·lectiu. Des del 22-04 fins a l’acabament de practiques.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

• Resultat de la realització de proves de matemàtiques que mesurin el grau d'assoliments dels temari donat.
• Resultat de les activitats d’aprenentatge i les activitats d’avaluació de les activitats que es van realitzant d’acord amb els objectius proposats.

Fase 1. Coneixença i anàlisi de la demanda. Grup 3er d'E.S.O.

En la publicació anterior vaig mencionar que em vaig trobar amb una primera "barrera" amb un dels grups amb els que tinc pensat intervernir (el grup de 3er d'E.S.O.). Donat que es troben en un moment avançat del curs i que han de seguir el mateix programa de matemàtiques (encara que a un ritme més pausat) que la resta dels seus companys, serà difícil seguir amb el propòsit que m'havia marcat: realitzar proves d'avaluació inicial, de coneixença i preparar activitats per a reforçar les seves dificultats. 

No obstant, després d'haver parlat amb el meu tutor, vam arribar a l'acord de que la meva intervenció podria ser possible, però que hauria de seguir el ritme que està marcat pel programa i per les activitats que venen marcades. Així doncs, tot i que pugui plantejar activitats reforçadores d'aquells punts on els alumnes tenen problemes. hauran d'estar totalment relacionades amb el temari que segueixen en cada moment.

Donada aquesta situació i veient que durant les primeres sessions em seria impossible intervenir directament (ja que el meu tutor havia d'acabar amb el temari proposat) i que tampoc podria passar cap test (raven) o prova de matemàtiques per a avaluar el nivell, vaig pensar que la meva fase de coneixença la realitzaria mitjantçant la observació directa a l'aula a partir d'una taula/rúbrica.

Abans de presentar la rúbrica que em va servir de suport per anar anotant l'estil d'aprenentatge dels alumnes, faré una petita descripció de les característiques generals de les sessions de matemàtiques amb el grup de 3er d'ESO.

1. Descripció de la situació d'observació

Les sessions de matemàtiques que he pogut observar tenen lloc els dimarts i els divendres després del pati (11.30-12.30). Es realitzen en dues aules diferents, segons la disponibilitat d'aules buides. La classe del dimarts es realitza en l'aula de plàstica, una aula amb un espai molt ampli, amb lluminositat i taules dobles on poden treballar dos alumnes en cadascuna; la classe del divendres es realitza en una aula de 2n d'E.S.O, una aula més petita que l'anterior. 

En les dues aules, el mestre es situa en la taula del professor i imparteix la classe d'aquesta i des de la pissarra, on realitza les explicacions i els exercicis. Els sis alumnes (quatre noies i dues noies) es situen a les taules properes al mestre, per tal de poder seguir amb més facilitat les explicacions.

2. Descripció de les sessions 

De les 6 sessions a les que he asistit, totes han estat d'activitat única per a tots els alumnes (mateixos exercicis amb el mateix nivell d'aprofundiment), on s'han treballat les funcions de primer grau: la tipologia d'aquestes (constants, afins), estudi de les variables i de termes (pendent, ordenada a l'origen, imatge, antiimatge) i la representació gràfica d'aquestes.

L'estructura de les classes era sempre la mateixa: El professor llegia els apunts (un fulls que recollien teoria i exercicis) i explicava la lliçó, alhora que posava diferents exemples. El mestre demandava als alumnes la comprensió d'aquests preguntant conceptes i animant-los a que participessin amb la resolució dels exemples a la pissarra.

Després d'haver explicat la teoria corresponent i de posar exemples, cada dia havien de fer alguns exercicis de deures que al dia següent passaven a corregir entre tots. Com que sorgien bastants dificultats, el professor preguntava a cadascun dels alumnes si podia participar en la resolució d'aquests; així doncs, les classes tenen un caràcter col·lectiu i participatiu.

En la taula següent podeu veure com he recollit el treball realitzat per cada alumne, a partir d'una sèrie d'ítems, en relació als seu estil d'aprenentatge. Els alumnes X1, X2, X3 X5 sóm nois i Y5 Y6 noies:

3. Observacions i reflexions personals

Tal i com es pot veure, la dinàmica general de les classes no és gaire bona. Tot i que el professor s'esforça per a que parin atenció i assimilin bé el contingut a partir de diferents exercicis, exemples, etc., l'actitud general és molt passiva. Només un d'ells (X1) té una actitud correcta, la resta o bé no porta el material o els deures fets, xerra a classe, es distreu, etc.

Aquesta actitud afecta negativament al desenvolupament de les classes, ja que dificulta poder avançar temari perquè no s'ha assimilat prou bé l'anterior i cal tornar a explicar allò que ja s'hauria d'haver après. A més, crea un ambient tens entre professor i alumnes, donat que la manca d'interés porta al tutor a estar de mal humor i tens amb els alumnes.

Fase 1: Coneixença i anàlisi de la demanda. Grup 5è de primària.

Ja han passat uns quants dies després d'haver reprès el contacte amb els alumnes amb els que vaig realitzar el meu practicum 1 i dels quals ja disposava algunes dades. No obstant, en aquestes sessions he pogut observar més específicament com treballen i realitzar alguns tests i proves a alguns d'ells per a comprovar el nivell i les seves competències en les àrees en les que presenten més dificultats.

Malauradament, només he pogut realitzar proves amb un dels grups d'alumnes (els dos alumnes de 5è de primària), ja que els alumnes de 3er d'ESO tenen un curriculum més "tancat" i han de seguir les pautes i realitzar els mateixos exercicis i activitats que la resta dels seus companys (encara que a un ritme més pausat). De moment amb aquest grup he assistit a 3 classes de matemàtiques preparades pel meu tutor, on realitzen activitats de funcions de 1er grau i ho representen gràficament

Durant la setmana passada vaig estar parlant amb el meu tutor de com podria encarar la meva intervenció amb aquest grup, i donat que serà una mica difícil realitzar unes proves d'avaluació i una intervenció concreta, el meu treball consistirà en delimitar les seves dificultats a partir de l'observació que estic realitzant i proposar activitats i exercicis que ajudin a superar-les, però sense "sortir" del currículum i de la tipologia d'activitats que fan actualment. 

Tornant al grup de 5è de primària, seguidament exposo les dades que he pogut obtenir a partir dels primers contactes realitzats amb els grup d'alumnes de 5è de primària: en Romin i la Minche.

FASE 1: CONÈIXER I ANALITZAR LA DEMANDA. GRUP 5È PRIMÀRIA
Alumnes	Romin	Minche
Objectius de la 1a fase	I.            Recollir informació dels alumnes.                            II.            Conèixer el nivell dels alumnes en les àrees on presenten dificultats.                   III.            Prendre un primer contacte i explicar els objectius de la meva proposta
Temporalització	19/03- 01/04
Informació personal	Nen de 11 anys Famílina Viu amb els pares i té dos germans	Nena de 10 anys Família xinesa
Motiu de la demanda/problema	Presenta grans dificultats en les à rees de llengua i de matemàtiques degut al baix nivell cultural present al seu entorn familiar.	Presenta dificultats en l’àrea de llengua catalana degut a que és alumna nouvinguda (del curs passat).
Instruments utilitzats	·  Test de Raven ·  TALEC. (Test d’ànàlisi de lectura i escriptura en català). ·  Fitxa de la casa	·   Test de Raven. ·   TALEC.
Resultats d’avaluació	Test de Raven: D’un total de 36 respostes, l’alumne  va encertar 31.  Va trigar 4 minuts en realizar el test i la seva actitud davant del test era positiva. Presenta una capacitat perceptiva i de raonament normal.  TALEC i fitxa: La prova indica que la seva competencia en la lectura de lletres (majúscules i minúscules) és insuficient per a l’edat que té. Desconeix moltes lletres i altres les diu en castellà. En relació a la lectura de paraules i textos té problemes amb les vocals neutres, sil·labeja, substitueix lletres, fa paraules castellanes, adiciona noves lletres i s’entrebanca sovint. En relació a la comprensió, és capaç de comprendre textos molts senzills amb preguntes concretes, però d’un nivel molt bàsic. En relació a l’escriptura té motíssims erros: no respecta majúscula de noms propis, substitució b/v .  lligament de paraules, erros amb les vocals neutres, desconeixença de paraules, etc.	Test de Raven: D’un total de 36 respostes, l’alumna va encertar 30.  Va trigar 4 minuts en realizar el test i la seva actitud davant del test era bona. Presenta una capacitat perceptiva i de raonament normal.  TALEC: La prova indica que la seva competencia lectora en català és  insuficient, i la majoria d’errors tant en lletres com paraules és pel fet de que té moltes interferències del castellà. La lectura, no obstant, és més fluida que en el cas de l’alumne. En la comprensió de textos també es denota una gran carència, donat la seva manca de vocabulari. I en l’escriptura, va cometre els mateixos erros que el seu company Romin: no respecta majúscula de noms propis, substitució b/v ; ligament de paraules, erros amb les vocals neutres, desconeixença de paraules, etc.
Observacions personals	L’actitud davant del test i les proves va ser la correcta. No obstant, també es va intuir una manca d’atenció , fet que va propiciar que realitzés més errors.	Tal i com va pasar amb en Romin, l’actitud davant del test i les proves va ser la correcta. No obstant, també es va intuir una manca de concentració, fet que va propiciar que realitzés més errors.